Sords amb 'Sweet Lorraine'

Durant tot el programa Salvados (La Sexta) va anar sonant, constantment, el tema Sweet Lorraine en la versió de Chet Baker. ¡Ah! Aquesta monotonia musical, aquest leitmotiv del gran trompetista nord-americà va adquirir en aquest programa un sentit demolidor i extraordinari: perquè aquella era la música que sonava quan Évole va trucar al telèfon d'assistència de la Conselleria de la Generalitat valenciana. Marcava el número, però no contestava ningú. I saltava automàticament la música per deixar aparcats amb aquest fons musical els milers de ciutadans amb dependències greus. Sense resposta. Sense possibilitat de demanar ajuda. Sense opció a reclamar res. Sense molestar-se a contestar. Sweet Lorraine endollat i anar fent. O sigui, ja es cansarà d'esperar el ciutadà, penjat del telèfon. Ja acabarà abandonant tota esperança. ¡Ahh! Aquest ha estat al meu parer  el gran cop d'Évole i el seu equip, el gran retrat, la síntesi demolidora i exacta del que està passant amb els pobres afectats per la llei de dependència: retallats, ignorats, endollats a un telèfon que no soluciona res perquè només emet música enllaunada. Al final, cansat de tanta sordesa, Évole va acabar trucant al telèfon personal de Jorge Moragas, cap del gabinet de Rajoy. Va aconseguir que parlés unes paraules, sí, però van ser unes frases per excusar-se i penjar. Els remeto a l'article que ahir el mateix Jordi Évole va escriure sobre el programa en aquest diari. I en aquell  autisme polític i administratiu intolerable, van anar apareixent en pantalla els noms dels -en teoria servidors públics- que no han volgut participar, ni posar-se al telèfon, per parlar del milió llarg de ciutadans que en aquest país pateixen dependència i no obstant es veuen privats dels seus drets. Els que s'hi han negat són els que tenen els següents càrrecs públics: la vicepresidenta del Govern, la ministra de Sanitat i Serveis Socials, el ministre d'Economia, el ministre d'Hisenda, el secretari d'Estat d'Hisenda, la secretària d'Estat de Pressupostos i Despeses, el president de la Generalitat Valenciana, el director general de l'IMSERSO, la consellera de Benestar Social, el portaveu de la Comissió de Discapacitat i el portaveu de Sanitat del PP.

Tancats a la seva bombolla elitista, aquesta nova aristocràcia ha transformat la seva condició de servidors públics en pura sordesa musical: s'amaguen rere el Sweet Lorraine de Chet Baker, i viuen tan tranquils.