Un Sant Jordi dur per a Bob

Tremenda experiència la que ha viscut Bop Pop, l'expert en xarxes d'En el aire (La Sexta). Per a ell, aquest Sant Jordi ha estat una jornada demolidora. L'hi va explicar a Buenafuente amb visibles espasmes de dolor. Li va dir: «¡Em va tocar la mateixa parada que a Belén Esteban!», i va detallar el calvari que va patir. Bob estava assegut a la parada esperant ingènuament que arribessin els clients per firmar-los el seu llibre (Cuando haces Bop ya no hay Stop), quan va advertir que al seu davant es conformava una massa humana, una gentada d'éssers vius, que s'amuntegaven amb frenètic entusiasme. Es va pensar que eren lectors del seu llibre que esperaven un autògraf. Però aviat es va adonar del seu error. Aquell tumult no era per a ell. Ni tan sols el miraven. Eren allà atrets, subjugats, per la presència de La princesa del poble que estava asseguda al seu tron uns quants metres més enllà, a la mateixa parada, ¡Ahh! Quin dolor el de Bop. Deia, en to punyent: «Tota aquella gent anava cap a Belén com qui va a un santuari en pelegrinatge. Hi anaven a tocar-la. I a plorar», i va afegir: «Ha sigut frustrant, però he descobert que Belén Esteban és negra. ¡És l'altra negra!». O sigui, semblava com si ens estigués advertint que Belén era la negra del negre que li ha escrit el llibre. Home, en vista de la dura i demolidora consternació de Bop, voldria des d'aquí enviar-li la meva solidaritat i el meu assossec. Per si d'alguna cosa li pogués servir, li vull confessar que a mi em va passar el mateix fa uns 10 anys enrere. Em va tocar firmar exemplars del meu llibre Telefauna ibérica -o potser de Los pájaros de la tele, no ho recordo exactament- just al costat de  Boris Izaguirre, que estava en plena eufòria popular perquè eren aquells temps gloriosos en què ensenyava el cacauet a Crónicas marcianas gairebé cada dia. ¡Ahh! Va ser terrible. S'amuntegava davant de Boris una multitud d'adolescents, i li oferien cosetes perquè les hi firmés allà mateix, des de fundes de mòbils o cinturons, fins a calçotets. I jo al seu costat em vaig sentir com l'orfe més orfe dels Traperos de Emaús. O sigui, que la petita tragèdia de Bob Pop la conec i l'he viscut.

Temps enrere, la colonització del Sant Jordi per part dels famosets de la tele va aixecar una gran polèmica. Buenafuente podria il·luminar Bob sobre aquest assumpte. Avui la misèria i la crisi han anul·lat el debat. Cada un es busca la vida com pot a la parada de torn. Encara que li toqui una irresistible princesa per veïna.