Expert en zombis
La segona temporada d'Un príncipe para Corina, que ara es diu Un príncipe para Laura (Cuatro), segueix sent un conte cursi, una bufonada inofensiva, però el càsting d'aspirants continua sent el seu millor atractiu. Els exemplars que han seleccionat constitueixen una zoologia esbojarrada que arriba al deliri amb els gags i les frases ocurrents que els escriuen els guionistes. Gràcies a aquesta fauna despendolada, i a la delirant personalitat que els han construït, el programa aconsegueix moments divertits. Destaquen en particular dos pretendents, dues criatures. Álvaro, un jove que així que va arribar a un luxós resort de l'illa de Madeira vam veure que treia dues fotografies emmarcades i les col·locava a la tauleta de nit. Una era de Mariano Rajoy, i l'altra, d'Esperanza Aguirre. Deia, a manera d'explicació. «A mi em posen una foto de Zapatero a la tauleta, i no dormo». ¡Ah! És indiscutible: aquest noi s'està construint un futur. Però a nosaltres, a casa, qui més ens ha interessat és Daniel, de 21 anys, un ésser molt pintoresc que porta tatuat Bob Esponja al turmell. Es va presentar davant la princesa Laura dient-li: «Sóc expert en prevenció d'atacs zombis. Quan apareixen els zombis es produeix histèria col·lectiva. És una apocalipsi. Convé quedar-se a casa, i fortificar-se. Si t'infectes, Laura, jo evitaré que et converteixis en zombi, no et preocupis». I a continuació va ensenyar les seves armes: un rotllo de cinta americana, en pla MacGyver, i un manual enquadernat que es titula Com fer l'autòpsia a un zombi. Home, aquesta criatura, dins del seu tremendisme, pot ser-nos útil. Daniel assegura que els zombis estan entre nosaltres. Diu que són aquí, infiltrats, envoltant-nos, i que ens llançaran un atac d'improvís. El crec, però el corregiré: no és que ens pensin llançar un atac, ¡és que ja ens estan atacant fa dies! Des que es va inventar la tele.
MÉS CUINERS .- La parada d'aspirants a Masterchef segunda edición (TVE-1) va ser tan enorme que les Drassanes de Barcelona es van quedar petites. ¡Ah! Caminem cap a un escenari surrealista: vista la misèria que ens castiga, tindrem més cuiners que clients que puguin pagar la minuta. Destaca entre els seleccionats Doña Churra. Té 71 anys. Per edat, potser cuina encara amb llenya i carbó. Serà una delícia. Un exemple del que mai hauríem d'haver perdut.
