'La costa nostra'

Des del nord de l'Em-pordà fins al sud de Marbella. La major part de la bombolla immobiliària del litoral mediterrani espanyol s'ha aixecat amb diners del narcotràfic. Així ho ha assegurat Roberto Saviano a Jordi Évole en una reunió clandestina a Nova York (Salvados, La Sexta). I ho ha concretat: «Hi ha 50 quilòmetres del litoral de Marbella que els capos dels càrtels en diuen La costa nostra». ¡Ahh!  Évole no se'n sabia avenir. El programa, titulat Drogas SA, ha estat gairebé un documental: des de la impossibilitat física de poder controlar cada un dels 45.000 contenidors que arriben cada dia als ports espanyols (només a Algesires, 7.000 cada 24 hores), fins als nous mètodes dels càrtels per blanquejar els diners («Cada vegada fan servir menys els paradisos fiscals. Van directament als bancs europeus, que han trobat en el narcotràfic la seva taula de salvació»). Un repàs demolidor, amb un apèndix sobre ETA: segons Saviano, la Camorra italiana comprava droga a ETA i la pagava amb armes. Estupefacte, Évole li va preguntar que com és possible tot això. Saviano va contestar: «No hi ha res més rendible i més segur que la coca. Només se'n decomissa el 2%. Si vostè compra mil dòlars d'accions d'Apple, per exemple, al cap d'un any en tindrà, amb sort, 1.300 o 1.500. Si fica mil dòlars en la cocaïna, al cap d'un any li donaran 182.000 dòlars». I va concloure, somrient amb tristesa: «L'hi diré amb una expressió catalana: la pela és la pela».

ANASAGASTI VA AGAFAR EL FUSELL.- Efectivament, tal com us vaig avançar ahir, Iñaki Anasagasti ha disparat en la seva entrevista amb Risto Mejide (Viajando con Chester, Cuatro). I ha apuntat alt.  Del Rey ha dit que és un corrupte i un gran corruptor. De Felipe González, que és un lobbista al servei de Carlos Slim. D'Aznar, que és un acomplexat. De Zapatero, que improvisa i que no té columna vertebral sòlida. De Rajoy, que és un «catxondo» que desapareix per anar a fumar-se un cigar i veure partits de futbol a la tele. De Mas, que no pot fer res més, perquè han ofegat Catalunya econòmicament. I un souvenir per a Miquel Roca, recordant els dies (1980) en què Euskadi va aconseguir la Hisenda pròpia: «Allò de Roca va ser pintoresc. Deia que no hi ha cosa més odiosa que la recaptació. Quan el cert és que qui recapta, mana». Efectivament. Qui sembra vents cull tempestats.