Tendresa a la sala forense

Repunts d'insòlita tendresa a la sala forense del Deluxe (Tele 5). De sobte va aparèixer Marta López al plató. ¡Ah! Aquesta criatura feia dos anys que estava apartada de la tele. Marta es va fer famosíssima arran del seu ingrés com a ratolineta a la ratomàquia número 2. Estem parlant de l'any 2001. Des del seu pas per la gàbia de Guadalix, Tele 5 va ser el seu món. A Crónicas marcianas, compartint bronques amb el destroyer Coto Matamoros, hi va estar quatre anys. Va participar després en tota mena de realities d'aquesta cadena. Va ser també tertuliana a Sálvame. I després de més d'11 anys seguits rostint-se al candelabro, va decidir fer un mutis. Va desaparèixer. Ara ha tornat ocasionalment al Deluxe per ensenyar-nos el bonic estat en què es troba: embarassada de vuit mesos, una mica arruïnada econòmicament, però immensament feliç. ¡Ah! La presència de Marta al plató ha concitat la tendresa dels forenses allà reunits. Ha estat una entrevista bonica. Insòlit exercici en una sala de desfer tan temible. Marta va explicar que havia invertit tots els diners que va guanyar a la tele en la bombolla del totxo. I que ara les hipoteques que queden per pagar la flagel·len una miqueta. Però ho va explicar amb alegria. Amb elegància. Es va mostrar feliç. Com en aquella divertida cúmbia mexicana de La Sonora de Anaidita titulada La arruinada, que diu «Si tuviera vino le daría un trago / pero ya no hay ni copas porque las quebré», o sigui, es pot ser optimista encara que no et quedi ni cristalleria. Marta va advertir amb una naturalitat molt exemplar que havia rebutjat notables ofertes econòmiques per tornar a les mossegades televisives. Aquesta confessió va concitar el respecte dels que eren allà. I Jorge Javier va tenir un rampell delicat: li va posar la seva maneta a la panxa i es va entendrir com un nen. Aquesta entrevista amb Marta en el Deluxe ha estat d'una raresa estimable. Hi havia afecte. És notícia.

BLANQUEIG.- Jon Sistiaga acaba d'inaugurar a C+ un espai (W!tness) en què busca el talent dels que, amb la càmera a la mà, expliquen històries ben narrades. Ens ha impressionat la del cineasta Jorge Dorado. Es titula Khessal. El khessal és un producte corrosiu que triomfa en humils perruqueries del Senegal. El fan servir per tractar la cara de dones que aspiren a tenir un cutis blanc. Són senyores afectades de l'anomenada síndrome postcolonial. Creuen que semblant blanques triomfaran. I la majoria acaben destrossades.