¡Extra! ¡Han cessat Pedro J.!

Citar-se al davant d'un quiosc de premsa ha estat una magnífica idea. El quiosquer explicava a Pedro J. i a Jordi Évole (Salvados, La Sexta) que fa 10 anys venia cada diumenge 150 exemplars d'El Mundo, i que ara tot just en ven 60. Aquest apunt, nítid, real, autèntic, sobre la tragèdia que estem vivint els que ens dediquem a això, potser ajuda a sensibilitzar la ciutadania que el recurs de la lectura a través d'internet és còmode i preciós, però que hi ha d'haver el pagament corresponent pel mig. L'entrevista amb el director d'El Mundo acabat de cessar ha deixat clara una cosa: ha estat arponat per les altes instàncies del poder, però ell segueix sent un temible arponer. Per Rajoy sent menyspreu. Per Felipe González, odi. Per Aznar, nostàlgia de les partides de pàdel a la pista que hi havia a prop de la primera seu del seu diari. Quan Évole li va preguntar per aquell famós vídeo sexual amb l'espectacular Exuperancia Rapú, Pedro J. no va dubtar a assenyalar els entorns de Felipe (Angel Patón i Rafael Vera)com els impulsors de la gravació: «Van pagar 50 milions de pessetes per fer el vídeo. Creien que les tendències sexuals de cadascú podien ser objecte d'estigma social. Pensaven que m'enfonsarien la vida. Però Espanya en aquella època ja no era així».Sobre l'autoria dels atemptats d'Atocha, sembla que avui Pedro J. ha abandonat la seva obsessió: segueix advertint que no és clar qui va cometre els atemptats, però ja no té la convicció que fos ETA. I sobre les causes del seu recent cessament com a director d'El Mundo, va advertir que la decisió ha estat empresarial, però va assenyalar les clares al·lusions públiques de Rajoy en contra de les línies d'investigació del seu diari, cas Bárcenas en concret.

Ha estat en aquest tram de la conversa on Pedro J. ha llançat l'arpó, segons el meu parer, més interessant i més encertat. Va ser quan va assenyalar: «El problema no és que el poder sigui fort. El problema és que la premsa és feble. La inversió publicitària en premsa diària el 2007 eren 2.000 milions d'euros. Avui no arriben a 700. Si eliminem de la premsa espanyola les redaccions d'El País, d'El Mundo, d'ABC, d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i de La Vanguardia ¿qui cobrirà l'actualitat i farà investigació? El Govern de Rajoy vol que hi hagi als menys diaris possibles. I que siguin al més dòcils possibles». ¡Ah! Nítid arpó. En efecte, desitgen soroll de propaganda. Tota la resta, silenci.