10 jul 2020

Anar al contingut

Una trucada seva em va canviar la vida

Juan Manuel Cañizares

La primera vegada que vaig conèixer el mestre Paco de Lucía va ser quan jo tenia 13 anys.

Va ser després del seu concert a Barcelona. Vaig anar a visitar-lo al camerino amb la guitarra i vaig tenir la sort de tocar els meus temes davant d'ell. Paco em va dir: «Segueix estudiant molt la guitarra; quan siguis gran, et trucaré perquè m'acompanyis». I va complir la seva paraula. 10 anys després, un dia va sonar el telèfon de casa meva. Era Paco de Lucía, que no oblidava la seva promesa, i em va trucar per convidar-me a incorporar-me en el seu Trio de Guitarres amb José María Banderas. La trucada em va canviar la vida.

Des d'aleshores, he tingut la sort de conviure amb ell durant 10 anys intensament. Tots aquests anys han estat per a mi una verdadera master class. Jo, igual que tots els guitarristes flamencs, des de molt petit treia molts solos i falsetas d'ell amb una casset, però tocar els temes al seu costat cada nit era un repte immens per a mi, i al mateix temps era un gran plaer.

El meu primer concert amb ell va ser a Dinamarca, en un teatre de Copenhaguen. Just abans de sortir a l'escenari, jo estava molt nerviós. Tenia la responsabilitat de realçar el toc de Paco, no podia fallar a l'acompanyar-lo en les seves melodies nascudes de la seva inspiració, i em trobava pàl·lid. En aquell moment, Paco, que es va adonar del meu nerviosisme, se'm va acostar i posant la seva mà damunt la meva espatlla em va dir: «Juan, oblida't de tot el que hem assajat. Toca com ho sentis i confia en tu, en el moment». Paco no només em va ensenyar la part tècnica de la guitarra, sinó també la filosofia i l'actitud envers la música.

El meu últim concert amb Paco de Lucía va ser al Teatro del Generalife de Granada el 1998. Després del concert, li vaig comentar que estava molt content en el seu sextet i que m'hi quedaria tota la vida però que necessitava temps per fer la meva pròpia música. Em va mirar als ulls, i em va dir: «Vés-te'n Juan. Fes la teva música. Et comprenc perfectament». Ell va ser qui em va donar l'empenta que necessitava per a aquesta difícil decisió, i em va desitjar el millor a la vida.

L'estiu passat, al mateix Teatro del Generalife, vaig estar veient el concert meravellós, com sempre, de Paco. Aquell dia, ja des del públic, em van venir molts records bonics que he viscut i he compartit amb ell. Per a mi significava molt aquell concert. Va ser una meravella, potser un dels més grans que havia vist d'ell.

La grandesa de Paco de Lucía ja la coneixem tots. Gràcies a ell la guitarra flamenca està en un primer pla al món. Ell ens va obrir nous camins, i ens va ensenyar a tots a estimar i a valorar encara més la música i el flamenc. Encara no em puc creure que Paco ens hagi deixat sols, tan sols… en un desert de tristesa i soledat. Estimadíssim Paco, descansa en pau.