Hipocresia i repugnància

Ha estat una insòlita i valuosa entrevista la que li ha practicat Jordi Évole a Glòria Serra (Salvados, La Sexta). Li ha posat en el seu ja cèlebre iPad aquelles imatges de quan Miguel Ricart va sortir de la presó i intentava arribar al vehicle, mentre un núvol de càmeres i micròfons li impedien moure's i el perseguien. Llavors el Jordi li va preguntar a la Glòria: «¿Això és assetjament mediàtic?». I ella va respondre: «Bona part del que hem vist és assetjament, sí», i va afegir: «La meva responsabilitat com a informadora és separar la nostra emotivitat del que estem explicant. Ara, especialment en televisió, deixem que l'emotivitat es desbordi i contamini. ¿Saps per què? Perquè ven més. Som una mica hipòcrites, sí». ¡Ah! Veient que la periodista responia sense escapolir-se, li va preguntar llavors si entrevistaria Ricart a la tele. Ella va contestar: «¡Naturalment que sí!», i el Jordi va demanar llavors que li expliqués on és el límit. La resposta de Glòria Serra va ser tan meditable com debatible: «El límit són els diners. Donar-li diners seria com una manera de premiar-lo pels crims comesos. Te'n poso  un exemple: quan es va pagar a Julián Muñoz per una entrevista, quan es va pagar a un senyor condemnat per robar diner públic, a mi em va semblar indignant». «¡Tu treballaves en aquell programa, Glòria!», la va advertir llavors Évole. «Per això ho dic -va respondre ella-. A mi això em va generar repugnància». ¡Ahh! Li agraeixo a Glòria la valentia. Ha estat una aprofitable catarsi sobre aquest ofici que la televisió ha acabat de pervertir, i que ja no sé si és periodisme, comunicació, agitació, propaganda o si simplement fem el paper de gossets que a canvi d'un entrecot de vedella -l'aristocràcia de l'ofici- o d'unes salsitxes -per a la resta que encara té feina- sortim a fer el que ens manin, encara que ens repugni.

ALTRES REPUGNÀNCIES .- Després del que ha fet TVE-1, emetent una reposició d'un Comando actualidad sobre el cultiu de taronges i mandarines en lloc d'emetre el que mig món (400 periodistes de 100 mitjans de 15 països) estaven cobrint a Palma de Mallorca, o sigui, el tema de la infanta Cristina, després d'aquesta vergonyosa ocultació informativa per part del primer canal de la televisió pública estatal, ara intenten dissimular dient que ho van donar pel Canal 24 horas. ¡Ahh! La trampa del canalet. Això no és donar-ho, això és amagar-ho. Si hi hagués vergonya, algú dimitiria.