La mòmia del president

S'ha de reconèixer que Iker Jiménez (Cuarto milenio, Cuatro) té cops molt bons. Esglaiadors i terribles si voleu, però impactants com n'hi ha pocs. Ahir a la matinada ens va explicar amb molt de misteri i esporuguiment: «Aquesta és la mòmia d'un president espanyol, el general Prim, que va ser assassinat el 1870 al carrer del Turco, en ple cor de Madrid». I després que la càmera ens oferís un primer pla de la cara momificada de Prim, va afegir: «Així es troba avui, amb aquesta mirada. ¡Sembla demanar justícia!». ¡Ahh! Aquella nit a casa ni el canari flauta va aconseguir agafar el son. Vam quedar atrapats completament amb la història que el periodista Paco Pérez Abellán li va explicar a Iker, sobre la verdadera mort del general Juan Prim i Prats, comte de Reus,  vescomte del Bruc, marquès dels Castillejos, president del Consell de Ministres d'Espanya i tirotejat la tarda del 27 de setembre de 1870. Va explicar Abellán que, segons les seves investigacions en el marc de la comissió Prim, la causa de la mort no van ser els trets: el van matar per estrangulament a llaç, tal com demostren les marques que encara té al coll. Va assenyalar com a autors de la mort els maçons, i una conspiració de personatges que volien restaurar els Borbons en el poder, i no volien que Prim entronitzés la casa de Savoia (Amadeu I). El relat d'Abellán ha estat interessantíssim; tot i això, el cop televisiu, el plus d'espectacle visual, va ser quan Iker es va aixecar, va manar retirar la tela blanca que cobria un bony estrany, i va aparèixer de cop i volta la replica exacta de la mòmia de Prim. ¡Ahh! Quin moment més escruixidor. La cara de Prim, fins i tot després de 143 anys mort, presenta un estat de conservació sorprenent. I el que és més gros: els seus ulls, oberts, sense ni un sol tic, ens miraven com si estiguessin esperant alguna cosa de nosaltres. Quina nit més inquietant ha aconseguit Iker amb la mòmia del president.

SUÏSSA .- Ana Pastor (El objetivo) ha preguntat al suís Jacques Schnieper si pensa votar en la consulta que instaura la paga de 2.000 euros al mes a qualsevol ciutadà suís, com a renda bàsica per a tota la vida. Schnie­per va contestar que votaria que sí. I va afegir: «Suïssa no deixa mai un ciutadà tirat a sota d'un pont». ¡Ahh! Això de Suïssa és portentós: tot i ser  un detestable refugi de corruptes capitals, amb aquesta consulta aconsegueixen que els mirem amb una enveja enorme.