La consulta i la innocència

Paradoxal duo musical al Polònia (TV-3) d'aquesta setmana. En el seu habitual tancament de programa el president Mas (Bruno Oro) va decidir interpretar una cançó per animar la ciutadania catalana a votar en la consulta. Acompanyat de Quico Homs a la guitarra (Pep Plaza), primer va cantar Un ramito de violetas, en la versió de Manzanita. Però veient que més que una alegria el que estava transmetent era una tristesa, va canviar de tema i es van posar a entonar La bamba, el popular zapateado de Veracruz. És veritat que es tracta d'una melodia molt més alegre i joiosa. Parla del fet que «per pujar al cel es necessiten dues escales», una de grossa i una altra de petita, la qual cosa és entusiàstica perquè se suposa que, per a aquest duo, pujar al cel és una metàfora de la independència. Però alerta amb l'última estrofa de La bamba. Diu: «En mi casa me llaman el inocente».

'AVÍS' AL PRESENTADOR IÑAKI LÓPEZ.- A La Sexta noche van abordar el tema de la imputació de la infanta. O sigui, un turment per al tertulià Paco Marhuenda, director del diari La Razón. Patia enormement, com és habitual en ell, quan la tertuliana de l'ala esquerra Elisa Beni advertia que l'acceptació d'aquesta imputació obeeix a una nova estratègia dissenyada a La Zarzuela: dibuixar la infanta com una esposa cegament enamorada, i ressaltar que tot és culpa del dolent Urdangarin, que la va enganyar. Marhuenda, turmentat pel biaix del debat, va començar a escalfar-se internament. Deia, amb enuig: «Aquesta és la doctrina del Gran Wyoming o el Manual del Buen Progre: la Casa Reial, dolenta; el Rei, dolent; la dreta, dolenta; l'amor, dolent; la família, dolenta». I l'ambient va pujar de temperatura instantàniament. Hi va intervenir llavors el periodista Carmelo Encinas dient-li: «Tu l'única cosa que fas és fer-los la pilota (..) Tu deus saber quins són els teus compromisos», i va créixer la picabaralla de tal manera que el presentador Iñaki López va voler tancar la topada, però Marhuenda es va regirar cap a ell i li va deixar anar: «¡Sempre és la mateixa història! Quan m'insulten a mi et sembla fantàstic. Estàs en una cadena que és la propietària del meu diari, ¡a veure si te n'assabentes!». Home, es pot entendre com una amenaça aquesta advertència. O sigui, alerta noi, que estàs a sou d'un imperi del qual jo sóc el director del seu diari. ¡Ahh! Espero amb fruïció Wyoming aquesta nit a El intermedio.