Telèfon vermell a la Zarzuela

Ha estat sagnantment oportú el pas per TV-3 de La familia irreal, just quan saltava la notícia de la nova imputació de la infanta Cristina. L'espectacle de Dagoll Dagom i els polacs de Minoria Absoluta, que amb tant èxit es representa al Teatre Victòria des de l'octubre del 2012, vist per la tele, en plena sacsejada judicial a la infanta, redimensiona la magnitud de la règia tragèdia. Per més que el cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno, intentés rebaixar el drama declarant al programa de TVE-1 Audiencia abierta: «No podem parlar d'annus horribilis», la veritat és que el clima a la Zarzuela fa temps que està sent bastant horrorós. En aquesta sarcàstica paròdia musical que va emetre TV-3 hi ha sal grossa, i moments una mica estripats, però també hi ha instants d'una profunditat corrosiva i tremenda. L'esquetx en què tota la règia família acaba absorbida, empassada, deglutida, per un immensa tassa de vàter que apareix en escena a manera de tron, per exemple, és d'una causticitat vitriòlica. O quan el Monarca, acompanyat de tota la parentela, decideix utilitzar el telèfon vermell per trucar als importants amiguets que pugui tenir escampats pel món, perquè li donin un cop de mà, és una estampa tan patètica com definitòria. Com a concessió a l'esperit sainetesc, també han recreat les criatures encausades, Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbó, en una suposada situació extrema: acaben pels carrers com dos sense sostre, remenant les escombraries. ¡Ahh! És una hipòtesi ingènua. Aquesta possibilitat sí que és irreal completament. El número final de l'espectacle retrata amb més precisió el que suposem que passarà: tota la règia família, al complet, acaba cantant alegrement: «Aquí no passa res / Som la família irreal / ¡Sempre seguirem igual!». Efectivament.

WYOMING I BUENAFUENTE .- També els grans mossegadors de La Sexta, Wyoming i Buenafuente, es van aplicar sobre el tema. El primer, a El intermedio, va repassar el paràgraf del jutge Castro («L'actitud de la infanta és pròpia de qui mira cap a una altra banda»), i va postil·lar: «És difícil fixar-te en un llibre de comptabilitat si el que te l'ensenya és un duc  empalmat». Tres hores després, Bue­nafuente obria el seu En el aire dient: «La infan­ta ha sigut imputada. O sigui, que ja queda menys perquè sigui indultada». ¡Ah! La virtut d'aquests mossegadors és que gosen dir el que la majoria de la ciutadania pensa.