La política lingüística no espera
Tres dècades de política, explícita i decidida, de promoció del català a Catalunya han portat un espai d'ús més gran i divers. La política lingüística no s'atura i ha mantingut el consens en els objectius d'extensió del coneixement i l'ús, que persisteixen, en un context que ha variat enormement. El 25 de novembre passat, en compliment de l'article 39.3 de la llei de política lingüística, que insta el Govern de la Generalitat a informar cada any el Parlament de les actuacions i els resultats de política lingüística, fou lliurat l'informe del 2012, sobre el qual aquest diari publicava el 2 de gener l'article La política lingüística en espera. L'informe, elaborat pel Departament de Cultura, exposa dades del català, amb detall i gràficament, i l'acció global del Govern en política lingüística. Per això, hi oferim el pressupost, per departaments, que la Generalitat hi destinà en conjunt.
No NOMÉS no s'ha afeblit la transmissió generacional, sinó que ha crescut l'atracció de nous parlants, eix de cohesió d'una societat diversa com la nostra, també lingüísticament. Ho percebem amb les dades de coneixement i ús com a llengua primera, d'identificació i d'ús habitual. El Govern de la Generalitat manté ferma la política de mantenir un poble sense dinàmiques diferenciades per raó de llengua. Han estat decisius els instruments que garanteixen el coneixement de català, occità i llengua de signes catalana: ensenyament reglat, formació d'adults i certificació de coneixements. Els programes del Consorci per a la Normalització Lingüística, integrat per la Generalitat i 135 ens locals, són clau en l'acolliment d'immigració i per afavorir l'ocupació de població adulta: el 75% dels cursos són de nivell inicial i bàsic, el 66% dels inscrits són nats a l'estranger, més de 250 cursos a associacions d'immigrants i gairebé 500 persones d'origen estranger han fet alfabetització en català. El 2012, les 10.129 parelles del Voluntariat per la llengua, les 1.287 accions de dinamització i els 2.279 acords amb entitats i establiments marquen l'èxit del programa de la Generalitat, gestionat pel Consorci per a la Normalització Lingüística, instrument encertat davant el flux immigratori.
L'informe radiografia la presència del català als mitjans de comunicació, les indústries culturals i les tecnologies, els usos lingüístics en les universitats públiques; i l'escassa presència a la Justícia, el cinema o els videojocs. Destaca programes de foment on l'ús és deficitari, com el doblatge i la subtitulació de pel·lícules i la producció original; els cursos al món del dret, el Manual de bones pràctiques a la justícia i l'estudi La llengua catalana a la justícia; el pla amb associacions empresarials que representen 1.700 empreses o el suport a productes tecnològics en català i a 97 projectes d'entitats de tots els sectors. L'augment del 30% respecte del 2011 del cens d'entitats que fomenten el català només pot ser llegit en clau positiva. És clara la voluntat del Govern de projectar la llengua més enllà de l'àmbit originari, en 162 universitats del món, a les associacions internacionals de catalanística i a les comunitats de l'exterior.
Notícies relacionadesResseguir els obstacles legals i judicials que el Govern espanyol ha posat i posa per evitar que el català prengui terreny prova que és obstacle a la normalitat de la llengua catalana. Els episodis d'impugnació de l'Estatut i la llei d'educació, les propostes educatives del Govern actual, la contra persistent al català en instàncies europees o la intenció d'afeblir Televisió de Catalunya denoten poc canvi. Per la transcendència, l'informe dedica un apartat a la legislació del 2012 amb incidència lingüística, per territoris. És cert que el marc competencial en política lingüística correspon únicament al Principat. També ho és, però, que la mirada va més enllà i té en compte l'ordenament jurídic i la realitat de tot el domini. El que hi ocorre incideix en el conjunt.
El Parlament ha rebut un informe sobre el posicionament de la llengua catalana a Catalunya que és clarament millor que el de fa tres dècades, a l'alça de manera inqüestionable contra tot pronòstic i en contextos adversos. Un informe tranquil·litzador perquè mostra rotundament on cal continuar activament construint entorns favorables al català per recuperar espais perduts i penetrar on correspon com a llengua pròpia i oficial que és a Catalunya. La política lingüística no espera i no defuig la iniciativa. Estrenant el 2014, l'informe del 2012 obre la porta a la reflexió en matèria lingüística. Informació i dades hi ajuden. Directora general de Política Lingüística.
