Del periodisme al sermó

El succés que ha protagonitzat Cake Minuesa, periodista d'Inter-economía TV, instant els expresos d'ETA presents en l'acte de Durango a demanar perdó per les 309 morts que van causar es mereix pinzellada i comentari. La seqüència la va emetre el programa La Sexta noche (La Sexta). S'hi veu Minuesa prenent la paraula i llançant el discurs següent: «M'imagino que de tots els que sou aquí alguns us en penediu i voleu demanar perdó, ¿oi? (...) Aquí hi ha 309 víctimes sobre aquesta taula, ¿no hi teniu res a dir? (...) Jo crec que toca demanar perdó (...) ¿No teniu l'honradesa, la dignitat, la vergonya de dir: 'Volem demanar perdó'? (...) ¿Què hi heu guanyat matant? ¿Què hi heu guanyat? (...) Jo crec que és hora de demanar perdó». ¡Ah! És una intervenció meditable. El periodista Alfonso Rojo deia, en la tertúlia de La Sexta noche, que Minuesa havia estat molt valent. Acceptem la qualificació de Rojo: va ser valent. El problema és que quan un periodista cobreix un acte no es tracta d'exercir de valent, sinó de vehicle per informar els espectadors del seu canal de televisió. Més que una pregunta als expresos d'ETA que hi havia congregats, el que Minuesa els va llançar va ser un al·legat, un speech, una arenga. La pregunta hauria pogut ser: «¿Algun de vostès vol demanar perdó?». Concisa, directa, oportuna, fins i tot. I deixar que es produeixi la resposta. El silenci és una resposta molt eloqüent. El problema de Minuesa és que no va formular cap pregunta: va deixar anar un sermó («¿No teniu l'honradesa, la dignitat, la vergonya de dir: 'Volem demanar perdó'? (...) Jo crec que és hora de demanar perdó»). És a dir, els induïa amb afany cap a una determinada resposta. Els impulsava a dir el que ell desitjava que diguessin.

¡Ah! Quan l'informador es transforma en inductor, el periodisme declina i neix l'agitprop, que és una altra cosa. El succés que ha protagonitzat Cake Minuesa, també anomenat El follonero de la dreta pel seu programa Daños colaterales, a Intereconomía TV, no és cap novetat en la nostra professió. En aquesta mateixa cadena, per exemple, quan va tenir lloc l'extraordinària Diada de l'Onze de Setembre passat, van noliejar un avió que es va passejar per tot el litoral català arrossegant una pancarta que deia: Espanya: junts més forts. O sigui, que no van venir amb la intenció d'informar del que aquí passava, sinó a bombardejar-nos amb les consignes que els van preparar a les seves casernes.