Cava, cervesa, aigua

Hem de suposar que la nit d'aquest Cap d'Any els directius de TVE van tenir una alegria: gairebé van aconseguir doblar l'audiència de les privades Antena 3 i Tele 5. Tot i fent un registre inferior a la Nit de Cap d'Any del 2012, van aconseguir el triomf a base d'encomanar la seva ànima -i el seu talonari de xecs- a Los Morancos, que van desplegar un repertori d'esquetxos molt variat i ambiciós. Van complementar la fórmula amb les campanades a càrrec d'Anne Igartiburu, aquesta vegada acompanyada dels cuiners de Master Chef Jordi Cruz i Pepe Rodríguez. Sempre s'ha dit que existeix una inèrcia entre la ciutadania teleaddicta de seguir les campanades per La 1, o sigui, per la televisió pública estatal. Potser hi podríem afegir un altre factor de pes, a més del de la inèrcia: que almenys a TVE segueixen brindant amb cava, i no amb aquella marca de cervesa que les privades abracen amb afany i publiciten. Passa el mateix a Catalunya: TV-3 aconsegueix sempre el liderat absolut també per una inèrcia que durant anys s'han guanyat a pols, i segurament també perquè juntament amb els presentadors (Ana Boadas i Quim Masferrer), hi havia una immensa ampolla d'una acreditada marca de cava, que és el que correspon en aquest assenyalat dia. Aquest trasbals de brindis, tots aixecant la copa, tots esperant que el 2014 sigui una cosa diferent, fins i tot Wyoming (La Sexta) vestit d'esmòquing i coll de llacet dient-nos amb molta conya: «¿Us en recordeu que els maies deien que el món acabaria el 2012? ¡Ahh! Que tontos. L'únic que es va acabar va ser la feina»; tota aquesta cosmogonia televisiva de criatures amorrades a l'espuma reprodueix un paisatge iteratiu. Intenten transmetre emoció, fins i tot il·lusió, i tots ens adonem que ja no ho aconsegueixen.

A nosaltres a casa l'emoció, i la il·lusió, ens l'ha transmès un nen que va sortir el dia 2 a TV-3 al programa Amb ulls de nen. Té 13 anys. Es diu Nabt. És sahrauí. Quan tots els anys deixa el desert, abandona el campament de refugiats i arriba a Catalunya a passar el curs amb la seva família d'adopció, es queda sempre extasiat davant de l'aixeta del lavabo. Deia: «Flipo. La primera vegada que vaig veure sortir aigua d'una aixeta vaig creure que era màgia». ¡Ahh! Per a aquest nen, el cava més exquisit o la millor cervesa del món és l'aigua que surt de l'aixeta del lavabo o de la dutxa. Brinda amb aigua i arriba a la felicitat més absoluta.