Que no s'escapoleixin

I Buenafuente (En el aire, La Sexta) el va rebre així: «Senyores i senyors, avui amb vostès l'antic Follonero, avui periodista, Jordi Évole». Efectivament, l'etapa de Jaimito que sortia corrents després de prémer els timbres de les portes d'un immoble ja ha quedat només com un simpàtic record del passat, i avui en dia Jordi Évole és un exemple del periodisme televisiu en acció. Un tàvec socràtic que posa el seu agulló al servei de l'audiència per explicar-nos les malifetes que es cometen. Malifetes que perpetren els que en teoria són els nostres representants (llegiu-hi empleats). Malifetes que sempre acabem pagant nosaltres. La trobada d'Évole amb el seu antic mentor -en realitat Buenafuente encara ho és, perquè la seva productora, El Terrat, li produeix Salvados- ha estat emotiva. Poques vegades uns jocs florals han estat tan merescuts i justos a la tele. M'ha interessat en particular un moment de la conversa, quan Évole explicava com els esquivava, com els defugia Juan Cotino, president de les Corts Valencianes, perquè no volia que li preguntessin res sobre l'accident de metro que va causar 43 morts. Després d'estar-se uns quants dies per València van haver de ficar-se  en una furgoneta, allà amagadets, fins que el van veure aparèixer en una fira. I Évole ens va advertir: «A mi ja no em servia dir 'Juan Cotino no ha volgut participar'. No, no, amb això no n'hi havia prou. Era important que es veiés Cotino, que sortís dient '¡No vull participar!', que veiéssim que no li interessava que es parlés de l'accident del metro». ¡Ah! Em sembla una reflexió fonamental. El modus operandi del nostre ofici hauria de ser sempre així: treure, ensenyar, qui detenta un càrrec públic. Que li vegem la cara. Fer-li la foto mentre es nega a passar comptes instal·lat en l'opacitat i el silenci. ¡Com a mínim que no s'escapoleixin!

PASTISSER.- S'ha produït a Top chef (Antena 3 TV) l'expulsió definitiva de Jesús Almagro. A casa ens ha dolgut enormement. Sobretot pel mètode que han utilitzat per fer-lo fora. En la prova clau de la nit, aquella en què dos concursants passaven directament a la final, els van manar que fessin unes postres. Home, em sembla un disbarat que l'elecció del millor xef es decideixi pel seu art pastisser. La categoria d'un cuiner no es mesura per la seva capacitat com a reboster. He de parlar d'aquest assumpte amb el nostre estimat company Pau Arenós perquè m'il·lumini sobre el tema.