La mirada estràbica

El missatge de Rajoy el dia de la Constitució, davant de la càmera de televisió, però amb els ulls desplaçats, erràtics, llegint un text que li havien posat a la seva dreta, ha fet que Wyoming i Buenafuente es trenquessin de riure. El primer deia, a El intermedio, amb enorme conya: «Està llegint el discurs però... ¿on l'hi han escrit? ¿A la paret de l'habitació del costat? És clar que això no estava preparat per a Rajoy, ¡era per a Fernando Trueba!». Tres hores més tard, a la mateixa cadena (La Sexta), Buenafuente també va treure punta al tema dient: «¡En lloc de mirar a càmera mira cap a Conca! ¡L'únic que no ha detectat cap problema en aquest vídeo ha estat El Dioni!». ¡Ah! La situació  va ser d'un estrabisme esperpèntic, en efecte. Els que assessoren el president en matèria de televisió han demostrat ser uns barroers. Desconeixen que fa més de 60 anys es va inventar un artefacte que es diu teleapuntador o autocue, que soluciona aquests problemes i que és el que fan servir tots els presentadors dels informatius de televisió: quan ens parlen, mirant-nos fixament, en realitat estan llegint. Rajoy ha pagat la incompetència dels seus assessors. Les riallades i les conyes han estat un estrèpit. Però em temo que aquesta pífia ha tapat l'essència del text que va llegir, que era el més tremendo. Una al·locució en la qual deia, per exemple: «La Constitució ens ha portat una Espanya democràtica reconeguda a tot el món; ens ha portat Europa amb les seves polítiques de cohesió; ens ha portat la modernització de la nostra economia... les llibertats, l'estabilitat política, la cohesió social». ¡Ahhh! Això sí que és estrabisme de veritat, i no l'erràtic moviment dels seus ulls llegint un text de telecomèdia.

LA VOLUNTAT.- Hi ha programes petits, amb escassa audiència, i no obstant no són ni insignificants ni mediocres. És el cas de Summa positiva, que totes les setmanes elabora Tatiana Sisquella a TV-3. Ens parla d'actituds i d'emocions. El fet de saber dir adéu, per exemple, davant una relació -afectiva o laboral- que ja s'ha descompost. O sigui, i com deia Alfonso Guerra, saber girar full abans que te'l girin els altres. Aquesta setmana ens va parlar de la voluntat. L'advocat Dionisio Moreno, per exemple, des de la humilitat de Martorell, va aconseguir arribar als tribunals d'Europa i que paressin els desnonaments. ¡Ah! La voluntat és una força molt bonica.