La síndrome del gat escaldat

Rocambolesc itinerari el que ha seguit Miguel Ricart després de ser excarcerat. Els informatius de les cadenes ens ho han explicat, mentre ens l'ensenyaven cobert amb un passamuntanyes i envoltat d'un núvol de càmeres i reporters a la recerca d'alguna declaració. Veiem-ho. Va agafar un tren en direcció a Jaén. L'acompanyaven unes persones que no se sap si eren assistents socials o caçadors d'exclusives d'alguna productora de televisió.  A meitat de trajecte el fan baixar del tren. El fiquen en un cotxe i el porten de tornada a Madrid. L'instal·len en un hotel de quatre estrelles. El mantenen allà un nombre indeterminat d'hores. S'especula que durant aquest temps, després de pagar una important quantitat de diners,  graven una entrevista amb ell per emetre pròximament a la tele. Després el traslladen a una pensió. Les càmeres de Telemadrid es presenten a l'humil establiment. No poden enxampar Ricart però entrevisten els encarregats de la pensió («És a l'habitació. Està molt cansat, molt cansat»). I a partir d'aquí, silenci. És a dir, es disparen els rumors. ¿S'han pagat diners a Ricart perquè es deixi entrevistar? ¿Quina productora ho ha fet? ¿Quin canal de televisió l'emetrà pròximament? ¡Ahh! Ahir al matí hi havia expectació per veure les reines de les truculències matinals, Susanna Griso (A-3 TV) i Ana Rosa Quintana (T-5). S'especulava que una de les dues podria tenir l'entrevista de pagament a l'assassí excarcerat. Susanna Griso va realitzar el seu programa Espejo público gairebé sense esmentar el tema. Només una pinzellada breu, de passada, dos o tres minuts encara no. Ana Rosa Quintana va fer tot el contrari: va dedicar un prolongat resum-seguiment a l'excarceració de Ricart, fins i tot amb desplegament d'equips per València (rètol a la pantalla «¡Por de Miguel Ricart a Alcàsser!»). Però en cap dels dos programes matinals d'ahir hi va haver ni rastre d'entrevista amb el condemnat. Tot i això, es va produir una meditable advertència d'Ana Rosa Quintana. Reprimint la indignació, va llançar aquesta pregunta-missatge: «¿Tu creus que jo i aquest equip som capaços de pagar un assassí de nenes? (...) Ni se l'ha pagat, ni se l'hi ha ofert, ni se l'ha convidat. Res, de res, de res».

¡Ah! És una advertència comprensible. Sona a síndrome de gat escaldat. Encara recordem la delicada entrevista que la senyora Quintana i el seu equip van fer a la dona de l'assassí Santiago del Valle.