La perdiu de pota roja

A Top Chef (Antena 3 TV) han fet una maniobra intel·ligent: han convocat els cuiners que havien estat anteriorment expulsats, i d'entre tots ells han tornat a recuperar i han tornat a incloure en el programa el gran Jesús Almagro. ¡Ah! A casa hem tingut una alegria molt gran. Aquest cuiner no hauria d'haver estat mai expulsat. Ara que ha tornat, el concurs guanya qualitat. Li van demanar que preparés una perdiu de pota roja a l'estil de la cuina medieval, amb olles de fang i culleres de fusta, sense microones, ni forns de convecció, ni esferificacions modernes. I Almagro va portar a terme un treball impecable a base d'una vinagreta suau acompanyada només de verdures. O sigui, unes perdius com les que li servien a Carles V quan era a Yuste enclaustrat, per alegrar-li aquells dies amargs del mal de gota i els atacs. Mentre Francesc I El Magnífic, comte d'Angulema, duc de Valois i rei de França posava de moda a París la cuina del caneton, o sigui, le petit canard, l'aneguet lleig cuinat amb la seva sang que avui encara es pot degustar a La Tour d'Argent; mentre a França es cruspien l'ànec, els deia, la reialesa castellana preferia empassar-se la perdiu de pota roja, l'única criatura voladora que quan li llancen una mortal perdigonada, es posa a volar més, i més alt, cap al cel, fins que el seu cor esclata i cau en picat. «Fer la torreta», en diuen a València d'aquesta mort heroica i extraordinària. ¡Ahh! Aquest cuiner ha recobrat la glòria de l'au més valenta dels nostres camps rendint-li homenatge gastronòmic. Encara que només fos per això, es mereix guanyar Top Chef Jesús Almagro.

CASAR LA MAMA.- Tot el que hi havia de gràcia divertidíssima i despendolada a ¿Quién quiere casarse con mi hijo? (Cuatro) s'ha transformat en avorriment apàtic a ¿Quién quiere casarse con mi madre? No és que no hagin encertat en la contractació de les senyores comediantes. Doña Paulina, per exemple, una dama cursi i fina que acostuma a anar repetint com a targeta de presentació: «De petita, quan em preguntaven '¿Què vols ser quan siguis gran?', sempre responia '¡Casada, vull ser casada!'». Aquesta Doña Paulina, els deia, interpreta el seu paper de manera molt notable. Però haver ficat les mares immediatament després dels fills, mimetitzant guions i cops d'astracanada, provoca una mena de déjà vu; o sigui, cansament.