El color -i l'olor- dels diners

Viatge de Jordi Évole a Suïssa. ¡Ah! Quan el vam veure dalt de l'avió, maletí en mà, camí de Ginebra, a casa vam tenir un ensurt enorme. Hi havia una possibilitat tremenda: que el nostre heroi s'hagués tornat malvat de cop i volta, i que els seus mateixos companys de programa, els seus càmeres, haguessin enxampat evadint diners. ¡Ahhh! Quina sensació més horrorosa. ¿Haurà de tornar el premi Ondas que li acaben de concedir?, es preguntava el nostre canari flauta Papitu, ple d'angoixa. Però de seguida vam comprendre la situació: Évole se'n va anar a Suïssa no per evadir diners, sinó per investigar i explicar-nos amb pèls i senyals com ho fan els que se n'emporten. ¡Ah! Quina sessió ha aconseguit. Quin didactisme. Quina lluminosa dissecció dels mètodes que fan servir els xoriços d'alta volada. S'ha entrevistat amb diversos experts en el rastreig d'ocellots importants, i el que ha quedat clar i meridià és que cap depredador, per més que sigui de bona posició i important, podria evadir ni un sol euro si no comptés amb l'ajuda de respectables institucions bancàries que els donen cobertura i els fan de pont cap a qualsevol paradís fiscal del planeta. De tots els contactes i converses que ha mantingut Évole, destaquem l'entrevista que li ha realitzat a Hervé Falciani, aquell jove informàtic que treballava al poderós banc HSBC fins que va començar a estirar la manta i va portar a Espanya, a la fiscalia anticorrupció, una llista amb més de 600 adinerats i honestíssims defraudadors, la flor i nata de les famílies més acabalades espanyoles. El valor d'aquests viatges d'Évole és que ens permeten constatar des de casa, mirant els seus treballs a la tele, el grau d'impunitat que el sistema proporciona no tan sols als evasors, sinó també als que blanquegen diners. Sobre aquesta qüestió Évole li va fer a Falciani una interessantíssima reflexió. Després de comprovar que els grans capitals que provenen del narcotràfic, del terrorisme, o de qualsevol altre forat, sempre troben també una respectable cobertura per al seu blanqueig, Évole va reflexionar en veu alta i va apuntar: «El terrorisme i el narcotràfic són delictes que ens escandalitzen. Però si aquests diners arriben al nostre país, convenientment blanquejats, i en forma d'inversió, no preguntem res, dissimulem, i diem ¡benvinguts siguin!». Efectivament. «¡Els diners no tenen color!», prediquen els abjectes. Però sí que en tenen. I a més, fan pudor.