Sense 'Polònia', ¡pobres polítics!

Dins del sifó de La meva, el programa alegre, gasós i autopublicitari de TV-3 per excel·lència, s'hi troben a vegades instants en què l'espuma baixa i emergeixen reflexions potents. És el cas de l'entrevista de Roger de Gràcia a Toni Soler, director i ànima de Polònia. Entre altres qüestions interessants, com la de l'autocensura, o el necessari equilibri en l'art de mossegar perquè la dentellada quedi ben repartida, també li va preguntar: «¿A qui li agradaria més que Polònia desaparegués: al poder polític o al poder econòmic?». I Toni Soler va contestar: «Home, al poder econòmic no li fem ni pessigolles. Al polític sí, almenys una mica. El polític viu dels vots, és a dir, de l'opinió pública, i nosaltres ajudem a modelar aquesta opinió». «Us han acusat de provocar desafecció política», va assenyalar Roger llavors. I Soler, ràpidament, va advertir: «Em sembla que la desafecció política ve per altres motius ¿oi?». ¡Ah! El tema és bonic. El que deia Roger és veritat: més d'un líder nostrat, i també algun servicial adlàter, han intentat culpar Polònia de la mala imatge que tenen els polítics. És una acusació tan inconsistent com ingènua: és com donar la culpa al meteoròleg perquè hi ha tempestes i tifons. És curiós, en la seva magistral sessió de risoteràpia profunda i lúcida que ens ofereix habitualment Palomino (Oriol Grau) al final d'aquest programa, ens deia en aquesta ocasió, amb una segona intenció i una ironia sublims: «El dia que s'acabi Polònia ens adonarem del nivell real de la nostra classe política. Serà terrible: llavors deixarem de riure i començarem a plorar». ¡Ah! Coincideixo amb el gran Palomino. Polònia aconsegueix, per la via de l'humor, que l'audiència anem seguint els polítics. El dia que els polacs no hi siguin, haurem de seguir els polítics per la imatge que projecten ells mateixos. ¡Ah! Llavors sí que la desafecció serà terrible.

ESCARIO I MICKEY.- A María Escario la seva pròpia cadena (TVE-1) li va silenciar l'Ondas rebut -van intentar arreglar la mesquinesa amb tres dies de retard-, però en canvi TVE sí que s'ha recordat (Informe semanal) que el ratolí Mickey ha fet 85 anyets. Han enviat un equip a Disneyland París i els ha sortit un treball molt bufó. Hauria estat més oportú un reportatge sobre l'Oncle Garrepa, el banquer que viu en una caixa forta. Aquest sí que està vigent avui dia.