La temible nocturnitat

Ressusciten els late shows. La nit es mou. I en aquest panteix de criatures que busquen la llum en la nocturnitat, també s'hi afegeix l'esbufec dels programes especials que va col·locant a A-3 TV Nacho Abad. ¡Ah! Sembla que el fitxatge d'aquest expert en casos esfereïdors -abans estava a T-5 amb Ana Rosa Quintana- portava com a condició anar col·locant també, a la matinada, tremendos exercicis sucant pa en els successos més esgarrifosos. El vam veure no fa gaire en un delicat treball sobre Yéremi Vargas, aquell pobre nen que va desaparèixer fa sis anys a les illes Canàries. Van convocar el pare i la mare, en dúplex, cadascun pel seu costat -actualment estan separats- i amb una tendresa esgarrifosa, i la inestimable col·laboració d'Albert Castillón, els anaven preguntant: «¿Hi va haver mal rotllo entre vosaltres abans de la desaparició del nen? / Escolta, ¿et va dir ell que no tornaries a veure Yéremi? / Hi ha qui pensa que algú de l'entorn del contrari té alguna cosa a veure en aquest cas». O sigui, més que buscar Yéremi, semblava que buscaven que aquest matrimoni trencat i desgraciat s'embranqués en una batalla d'insults i retrets allà mateix, encara que estiguessin connectats en dúplex, a distància. Aquesta setmana ha tornat Abad amb un altre tema ideal per anar burxant sobre la marxa: el cas de l'entrada a la presó del fill de José Ortega Cano. «¡Tenim en exclusiva la víctima de l'agressió de José Fernando!», ens advertien al començar, entusiasmats. Però com que feia poques hores s'havia produït l'aixecament del secret del sumari del cas d'Asunta, la nena assassinada a Santiago, van fer ràpidament un doblet amb els dos casos: van posar al plató, a manera de reclam, una gran foto d'Asunta, la nena morta, i la van col·locar al costat mateix d'una altra gran foto, la de José Fernando, el fill d'Ortega Cano. ¡Ah! Quin puzle fotogràfic més delicat: vist a distància, des de casa, semblava que -fins i tot sense haver-se conegut mai, ni ser casos equiparables- la difunta i l'empresonat estaven junts en un parc. I de seguida van telefonar a l'avi de la nena, aquell senyor de 80 anys, adolorit, angoixat, que no entén res -com és molt natural-, però a qui van fent servir i a qui van foradant sistemàticament amb inútils entrevistes per anar omplint els programes.

¡Ah! La nit es mou, dèiem abans. Compte. Hi ha moviments que provoquen insomnis i malsons canalles.