El misteri del bagul blau

Tan bon punt va entrar a casa de Jaume Sisa Albert Om (El convidat, TV-3) es va trobar amb un bagul blau col·locat al costat de la porta. Intrigat, el va voler obrir i saber què hi havia dins. Sisa li va parar els peus immediatament. De bones maneres, amb la tendresa que habitualment desprèn, però amb fermesa, li va advertir: «En aquest bagul hi guardo coses, i no l'obrirà ningú fins que m'hagi mort». ¡Ah! El bagul blau de Sisa és un apassionant misteri. La seva vida, per a la gran majoria que escoltem les seves cançons però no el coneixem, també. La casa de Sisa ha estat una sorpresa. Jo la imaginava com la de Pau Riba, quan ens la va ensenyar Lluís Reales a Respira (BTV, juliol del 2010), o sigui, plena d'andròmines, bigarrada i caòtica. Però el piset de Sisa respira un ordre perfecte. Pulcre, auster, les poques coses que atresora estan immerses en una atmosfera impol·luta i sòbria. En comptes de tele, té un patinet. La peça central del seu saló és el tocadiscos i els altaveus. I mentre Om desfeia la maleta, Sisa va posar en el plat giratori un LP de la italiana Alice, Gioielli Rubati, i s'extasiava davant la versió que fa aquesta cantant de la magistral peça de Battiato, Prospettiva Nevski. Sent tremendament miop («tinc 25 diòptries a cada ull, em van operar, em van treure les ulleres, i segueixo veient-hi igual de malament, però sense ulleres»), malgrat la seva aparent curtedat de vista, quan Sisa escoltava Alice la seva mirada era lluminosa. El mateix va passar quan Om se'l va emportar a Montjuïc, i recordava els anys 70: «Quan va morir Franco, ens dèiem amb entusiasme '¡Ara s'inaugura  el món!'. Va durar poc. Un altre poder es va instal·lar. Va controlar. I es va acabar la festa». I mentre evocava aquests records, la miop mirada de Sisa recobrava aquella intensitat que vam veure quan escoltava Alice a Prospettiva Nevski. Tendra criatura. Solitària («el matrimoni no és una cosa natural»), el Sisa que ens ha descobert Om ens ha agradat a casa enormement. Transmet fragilitat i, a la vegada, irradia afecte. Un ésser humà singular, submergit en una melancòlica raresa.

Un cantautor és sempre un rar a la tele. Aquesta setmana Juan Carlos Ortega (La mitad invisible, La 2) també ha trobat un altre bagul: el de la recordada Cecilia. L'ha pogut obrir i n'ha brotat Un ramito de violetas. ¡Ah! Quan obrin el bagul blau de Sisa potser hi trobaran tota la Nit de Sant Joan. Sencera. I una ampolla de xampany per inaugurar un món nou. Rar. Honest.