Filats al plató

Els nazis, fa 70 anys, en els filats de pues que delimitaven el camp d'extermini de Mauthausen van assajar fer-hi passar corrents elèctrics per augmentar el càstig als jueus que s'atrevien a escalar-los. A Melilla, el Govern acaba de posar filats amb ganivetes tallants, que tenen l'avantatge que no gasten electricitat, però que esquarteren més, perquè són afilades com fulles d'afaitar. És el progrés. Sensibles davant les carnisseries que aquests ginys poden provocar, El intermedio (La Sexta) ha muntat un d'aquests tremendos filats enmig del plató i, col·locat darrere seu, Gonzo ha entrevistat Virginia Álvarez, d'Amnistia Internacional. Aquesta jove ens ha dit que la tanca amb ganivetes tallants no serveix per dissuadir, sinó per ferir. O sigui, que ni tan sols és una mesura de protecció: és un instrument de tortura. I llavors Gonzo ha sortit al carrer, a preguntar a la ciutadania que circula. Tots els enquestats han dit el mateix: que s'avergonyeixen que un país que es fa dir democràtic utilitzi ganivetes tallants contra els pobres desgraciats que es veuen forçats a emigrar del seu país. I sortia un senyor madur, de 60 anys com a mínim, que mentre reflexionava sobre el concepte de protecció a la ciutadania, va dir amb maneres educades i correctíssimes: «Jo em sento desprotegit i indefens de veritat cada divendres, quan es reuneix el Consell de Ministres. Allà em claven destralades». ¡Ah! Acaba de dir el CIS que la intenció de vot a favor del PP puja, i puja, i puja. Quina meravella. Deuen ser les destralades. I les ganivetes.

L'AMOR DE LA SEVA VIDA .- I a la zona despendolada de la tele, allà on l'astracanada brilla i ens munten martingales inofensives perquè ens partim de riure (¿Quién quiere casarse con mi hijo?, Cuatro), resulta que el pollastre Fran ja ha escollit la gallina de la seva vida. «¡Que entri l'elegida!», deia Luján Argüelles, vestida de diumenge, a la parada final d'aquest concurs. I per la porta no entrava ningú. «¡Que entri l'elegida!», repetia amb teatral nerviosisme. I res de res, la porta continuava sense obrir-se. ¡Ah! Adornar la comèdia amb gotes de suspens va ser oportú. Perquè la criatura elegida per Fran va ser la seva mare, la senyora Mari Carmen. Deia el noi, amb emoció: «Jo vaig venir buscant l'amor, no el sexe. I l'amor, mamà, ¡ets tu!». Conclusió: podent tenir els guisats de la mama, deixa't estar de les tetes de la tele.