«Ens va faltar la guillotina»

Que Jordi Évole aconsegueixi amb el seu Salvados (La Sexta) acostar-se per segona vegada al 20% de quota de pantalla (gairebé quatre milions d'espectadors) en una cadena amb una audiència mitjana del 6% significa que alguna cosa està passant. Alguna cosa que Évole demostra des de fa temps, que no és un fet puntual, i no sembla que els constructors del sifó televisiu hi dediquin l'atenció que mereix. Alguna cosa que podríem definir com l'avidesa, la necessitat, les ganes dels teleespectadors per trobar a la tele llocs en què ens parlin clar. Amb tota l'aflicció que comporta avui a Espanya la paraula claredat. I per iniciar la seva nova temporada, Évole ha convocat un home que acostuma a fugir de la tele de manera sàvia i sistemàtica, l'escriptor i periodista Arturo Pérez-Reverte, però que aquesta vegada ha acceptat participar-hi. I s'ha deixat anar. Ha estat una conversa a la terrasseta d'un humil bar de Ciutat Meridiana. I meridiana ha estat la conversa. ¡Ahh! L'anàlisi de Reverte ha estat lúcida, corrosiva, vidriòlica, implacable. «Espanya és un país maleït històricament. Al Concili de Trento vam escollir el déu equivocat: vam escollir el déu fosc i tètric de la Inquisició, dels ferros i el forrellat. Tampoc la vam encertar quan es va presentar la Revolució Francesa: a nosaltres ens va faltar la guillotina. Espanya és un país més reaccionari que revolucionari. Vam confondre cabreig amb revolució. Odiem més que estimem. Votem més a la contra que a favor. A Espanya ens governen els mateixos des de fa molt temps. Durant segles, el clero i l'aristocràcia ens va estrangular, i ara els polítics els han pres el lloc. Em deia Juan Marsé 'A mi m'han putejat sempre els mateixos: amb el franquisme, els avis, en la democràcia, els pares, i ara, els fills. No ha canviat res'. Són una casta intocable. Sembla que es barallen al Congrés però quan arriben al saló del Palace tots són amics. Tant valen per ser ministres com per ser consellers de Telefónica o del Santander». ¡Ahh! Veritats com un temple a la terrassa d'un humil bar de Ciutat Meridiana.

Si aquest fos un país normal, programes així s'impulsarien des de la televisió pública. Però a TVE-1 estan ara mateix ocupats manipulant Informe semanal, o qualsevol dels seus Telediarios, i com que ens consideren un ramat, es gasten els nostres diners donant-nos per menjar mamarratxades com Uno de los nuestros. No volen entretenir-nos, volen anestesiar-nos.