Mediaset o 'MediaEsteban'

El retorn de Belén Esteban a Tele 5 ha significat per a la cadena, no només el 26% d'audiència que van aconseguir en les tres hores i mitja d'entrevista al Deluxe, sinó també el retorn del gran bucle, del gran xiclet, que va enllardant i retroalimentant tota la cadena. Per exemple, ahir mateix, 24 hores després, el succés belenístic va ser el gran tema de Qué tiempo tan feliz. I dilluns l'assumpte passarà a engruixir els Esenciales Ana Rosa -no cal ser Rappel per predir-ho- i a la tarda serà la papilla principal del Sálvame, i no m'estranyaria que fins i tot obliguin el meu admirat Pedro Piqueras a obrir el seu informatiu amb la resurrecció televisiva de Belén. O sigui, que Tele 5 té assumit que el fenomen Esteban és el seu ingredient bàsic com a cadena de televisió. És una dada significativa que durant el temps en què la princesa del poble ha estat absent l'audiència de la cadena ha començat a baixar, i per primer cop en la història ha perdut el liderat durant tres mesos seguits. O sigui, que l'empresa Mediaset hauria de sol·licitar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors un canvi de nomenclatura: MediaEsteban seria una denominació borsària molt més oportuna.

En aquest nou belenazo, al marge de la primera mitja hora dedicada a explicar: «He sortit d'un túnel, d'un embut, en el qual no hi havia sortida... Els problemes d'addiccions ja no existeixen... M'he tret aquesta motxilla... Belén Esteban està, per fora i per dins, neta»; al marge d'aquestes pinzellades de catarsi personal, el gruix de la seva intervenció durant les tres hores següents va ser el mateix engrut gràcies al qual fa 13 anys seguits que seu en un plató: Ambiciones i Jesulín. ¡Ahh! Aquest és un altre embut, una altra motxilla, que no només no ha superat, sinó que és la seva fórmula de supervivència. Per exemple, un dels passatges que van excitar més els xafarders va ser quan va explicar que a Ambiciones va ser testimoni de les pallisses que Humberto Janeiro clavava a la seva dona Carmen Bazán, davant la indiferència de Jesulín. I que «Carmen agafava la meva filla Andreita perquè no li passés res»; o sigui que, espantada, Carmen usava la néta com a escut. Des d'un punt de vista exclusivament televisiu és prodigiós que aquests afers, del 1998 o 1999, i que ja van ser espremuts en les seves primeres entrevistes a Tómbola (Canal 9, juliol del 2000), continuïn sent, 13 anys després, sopa gastronòmica de la qual es continuen alimentant tants comensals, tanta audiència.