Merceditas a Mongòlia

Qualsevol acte que sigui protagonitzat per Merceditas Milá adquireix en el nostre escanyolit telehipòdrom rang de succés. Transformada en gran estrella del circ gràcies a les seves delirants actuacions a la ratomàquia Gran Hermano, Merceditas és avui icona del pati de veïns de l'Espanya de xaranga i pandereta. Per això, els organitzadors de la campanya social de Mediaset Sobre ruedas la vida me gusta más l'han enviat uns dies a Mongòlia en bicicleta. L'avantatge de tenir Merceditas és que, qualsevol iniciativa, amb ella de protagonista, aconsegueix tenir un ressò molt intens. El petit barri en què ens movem queda impactat de manera immediata. El desavantatge és que es ben igual que l'enviïs a Mongòlia com que la facis anar a Pamplona: l'interès radica en les cabrioles que ella vagi fent. O sigui, que la potència de la criatura acaba tapant el paisatge en què la incrusten. Els guionistes i càmeres saben que el cop televisiu consisteix a potenciar les cabrioles més famoses d'aquesta gran flautista d'Hamelín de rodalies. Per això, li han preparat dos gags en plena estepa, dos moments clàssics del seu repertori de comèdia. Un a la dutxa de campanya, cridant: «Aigua freda. És horrorós. ¡Però es pot fer pipí!», expressió efectivament molt famosa en la seva trajectòria («Pixar a la dutxa»). I l'altre gag, també en plena estepa, quan li van ensenyar les latrines que li havien preparat perquè evacués més còmodament. Va exclamar disgustada: «¡No s'ha de cagar en comunes. ¡S'ha de cagar al caaamp!», que és una variant innovadora d'aquell «qui no ha cagat al mar no sap el que és bo». Aquest viatge en bicicleta per Mongòlia ha estat inofensiu, però el menys important era Mongòlia. Merceditas en acció, fent posturetes i piruetes, faria ombra fins i tot a Gengis Kan en persona encara que ressuscités de cop i volta.

EL DESINFORME SETMANAL .- Ha dit Pedro Erquicia, amb tristesa, que desplaçar Informe setmanal a la matinada ha estat una insensatesa. ¡Ah! Erquicia és un periodista de prestigi. Va ser el creador, i primer director, d'aquest informatiu, fa 40 anys exactament. Comprenc el seu neguit. Però en discrepo. Amb aquesta maniobra aconseguiran el que volen: que baixi l'audiència, i així en podran justificar el tancament. Jo prefereixo que el tanquin. En pocs mesos han aconseguit desprestigiar-lo del tot. Ja ressuscitarà quan hi hagi directius que entenguin que TVE és un servei públic. No un servei a la Moncloa.