Una Pamela contra Chicote

Per intentar neutralitzar Chicote i el seu Top Chef, la cadena Tele 5 ha tret el talonari de xecs i està incrustant a Hay una cosa que te quiero decir tremendes celebrities del glamur del sector més vamp i fashion del món. La setmana passada van contractar LaToya Jackson. Va ser una presència forçadíssima. Es va conformar un clima fred i encarcarat. Va passar sense pena ni glòria la criatura. Aquesta setmana han recorregut a Pamela Anderson. Aquesta vegada han corregit l'angle de tir. En lloc de treure Pamela per donar una alegria a gent anònima, a un ciutadà o una ciutadana comuna i corrent que acaba d'arribar de Calataiud -és un dir-, aquesta vegada el joc era per donar una sorpresa a Mario Vaquerizo, de part de la seva dona, Olvido Gara, Alaska per als amics. Amb aquesta estratègia van aconseguir molt sifó, molta espuma. No és que Pamela digués res ressaltable. En absolut. Feia posturetes. Però les feia bé. I amb Alaska al seu costat van conformar un pintoresc duo. Home, que sigui la dona la que l'hi porti, la que li serveixi en safata al marit la seva icona sexual, el seu mite eròtic, va ser un cop amb segones i divertit.

'TROMPE-L'OEIL'.- Malgrat haver de lluitar contra Pamela, Chicote no es va intimidar i ens va deparar una sessió de trampes culinàries per llepar-se'n els dits. ¡Ah! La tècnica del trompe l'oeil fa anys que va ser rescatada del món de l'art pictòric i traslladada a l'art de la gastronomia. Les esferificacions de Ferran Adrià -les seves famoses esferes d'oliva verda- han marcat tendència. A Top Chef van comptar amb una classe magistral de l'expert en trompe l'oeil i gran cuiner Diego Guerrero, que va elaborar el seu trompe l'oeil  més cèlebre: l'ou poché.  És un ou que sembla un ou però que no ho és. Hi ha rovell però no és rovell, és mango; hi ha clara però no és clara, és coco. I hi ha closca però no és closca: és una coberta de cacau amb xocolata imitant el color dels ous. ¡Ah! Guerrero va realitzar una espectacular, i molt entretinguda, elaboració. I els concursants en van prendre nota i es van aplicar en l'art del trompe-l'oeil. Destaquem la falsa tonyina d'Antonio Arrabal, un plat prodigiós en què la tonyina era síndria; i el delicadíssim fals bacallà del xef  Jesús Almagro: no era bacallà sinó ceba. Des de la meva enciclopèdica ignorància, també en gastronomia, Almagro crec que es perfila com a indiscutible finalista, si no guanyador, d'aquest concurs. El temps ho dirà.