¡Saalam, shalom, Albert!

Dins de la fantàstica  espuma que irradia La teva, programa que emet TV-3 cada setmana per glorificar-se a si mateixa, s'ha de ressaltar com un encert, un cop de justícia merescuda, el viatge de Roger de Gràcia a Israel per visitar Albert Elfa. ¡Ahh! L'Albert pot ser considerat avui com l'exemple, i la síntesi, dels corresponsals de la Televisió de Catalunya. Al llarg dels anys l'hem vist relatar el que passa al món, des de Washington fins a Moscou, des de Londres fins al Caire. Ara ha complert quatre anys a Israel. Des del seu quarter general a Jerusalem, l'Albert és la informació, la crònica, la mirada dels informatius de Televisió de Catalunya sobre el conflicte palestino-israelià. El Roger l'ha acompanyat per aquell complicat laberint. Un dels llocs més surrealistes, cruents i dolorosos ha estat quan l'Albert l'ha portat a Hebron, ciutat dividida, ciutat resum de l'odi i de la fòbia. Els jueus avançant constantment en la colonització de la ciutat, i els palestins resistint a la part vella. Una ciutat que són dos mons antagònics, separats per patrulles militars, com en aquell Berlín dels anys del teló d'acer. «Procuro no prendre partit mai. Miro i intento relatar el que veig des de l'objectivitat. Però a vegades la força de la raó es manifesta i ressalta l'evidència: aquí el que hi ha són uns ocupants i uns ocupats», li confessava l'Albert al Roger.

El visitant també ha estat a casa del corresponsal. El reducte personal, íntim on viu Albert Elfa quan no està desplaçat cobrint l'actualitat, la seva austera vivenda a Jerusalem amb la seva dona, Anna García -també periodista, corresponsal del diari Ara i de Catalunya Ràdio- i l'Àlex, un dels seus fills. ¡Ah! Una vida familiar complicada la del corresponsal, però en aquest cas els hem vist a tots tres molt units, feliços dins de la relativitat que adquireix aquesta paraula quan la seva tasca és la de ser testimoni de tants abusos. Veient aquells instants de la intimitat del corresponsal Albert Elfa, he pensat immediatament en el nostre company Marc Marginedas. Abans-d'ahir, divendres, es va complir un mes del seu segrest a Síria. El Marc és un dels últims mohicans del nostre ofici: corresponsal de guerra en estat pur, els ulls d'EL PERIÓDICO en infinitat de conflictes. Quan surti del seu segrest -esperem que el seu alliberament sigui imminent- a casa de l'Albert també hi haurà una alegria.