Una criatura i una bala

El cop que han aconseguit ha estat contundent. Estic parlant d'aquell nou programa de reportatges que acaba d'estrenar La Sexta sota el títol d'Encarcelados. Consisteix en un periple, un viatge, amb la càmera a la mà, a presons llatinoamericanes en què hi ha espanyols tancats. La primera entrega ha estat la visita a tres penals de Bolívia, a La Paz i Cochabamba. El que hi hem vist és inenarrable. L'infern de Dante és un joc de nens. Buscant els espanyols que hi compleixen condemna han penetrat en establiments esborronadors. Més que presons són dipòsits en què amunteguen els condemnats i els deixen a la seva sort. Són submons dintre de països del tercer món. Allà no hi penetren ni policies ni funcionaris. Els mateixos convictes, organitzats en màfies, són els que dicten la llei. La població reclusa triplica i quadruplica la capacitat dels tronats edificis. A l'ingressar-hi hi ha dos impostos bàsics que s'han d'abonar a les màfies: pagar per poder viure (en diuen dret de vida), i pagar per poder-hi estar. Als que encara els quedin diners poden comprar o llogar una cel·la, un cabana feta amb llaunes. La majoria viuen ajaguts pels passadissos, al costat de la ronya, les escombraries, els orins i els escarabats. Si volen menjar, també s'ha de pagar. Violadors, assassins, traficants, pederastes, tots barrejats, amb les seves dones, o les seves concubines de pagament, i els fills, també allà amuntegats. El primer espanyol amb qui han pogut parlar, Eduardo, malagueny, portava la seva criatura de 12 mesos als braços. Viu allà amb ell, en aquella claveguera. Mirant a càmera, va transmetre l'avís següent: «Li envio a Tony, de Fuenlabrada, un encàrrec. Si m'estàs veient, Tony, tinc una coseta guardada per a tu, penjada del coll del meu company. Te l'entaforaré entre les celles». La coseta era una bala.

Aquest treball és obra dels reporters Alejandra Andrade i Jalis de la Serna. Els coneixem de quan treballaven a Callejeros (Cuatro). Allà moltes vegades buscaven a qualsevol preu l'impacte, fins i tot per la via més groguista i canalla. Aquí no ha fet falta forçar la realitat per impactar-nos. Celebro que ara treballin el reportatge verité clàssic. És dur el que hem vist. Però és la veritat. Suposo que el ministre d'Afers Estrangers en prendrà nota i advertirà el seu ambaixador a La Paz. Els espanyols que hi ha allà tancats no tenen precisament les condicions dels de Soto del Real.