Una explosió: ¡la Trini!

Es guanya la vida com a humil vocalista. L'a-companya un combo modestíssim. Pentina els pobles d'Espanya. Actua a les places, festes majors, envelats i fires de menor quantia. Delecta el personal cantant La bamba, i aquell repertori amb el qual triomfava Marisol («Tengo el corazón contento, lleno de alegría»). Es diu la Trini. ¡Ah! Quin personatge més potent han construït els guionistes. I quina gran feina la de  María Castro, que encarna aquesta criatura. És com una explosió de simpatia. Atrau des del primer minut. Sap transmetre l'emoció sense hipocresia, o sigui, amb una desimboltura fresca i suggestiva. L'acció arrenca -i ens atrapa- quan rep la visita de la seva germana («Vinc només a dir-te que em moro, Trini, em moro»), i en vista d'aquesta situació, torna al barri del qual va marxar anys enrere. I allà comença el rupestrisme urbà, el casticisme, la vida dels antics veïns que retroben la Trini. En pròxims capítols sabrem si els guionistes han sabut evitar el simple costumisme de barriada i de polígon, tan gastat i del qual tant han abusat les sèries hispanocarpetovetòniques. Si segueixen la pauta de com han construït el personatge de la Trini, els auguro un bon futur. A María Castro la coneixíem de Sin tetas no hay paraíso. Ara, en aquest Vive cantando d'A-3 TV, ens dóna la seva gran dimensió com a actriu, una actriu que en el teatre ja va donar una talla estimable quan va interpretar La ratonera, d'Agatha Christie. És interessant, la deriva que està imprimint A-3 TV a la seva àrea de ficció. Practiquen un eclecticisme atractiu. Tenen olfacte per comprar sèries estrangeres -Arrow, La cúpula, i aquest estiu van emetre la primera temporada de Vikingos- i aposten per la producció nacional de qualitat. Ara es podria esperar que en altres àmbits de la comunicació, com la reflexió sobre l'ardent actualitat, també s'espavilin. No tenen programes de debat. No tenen fòrums d'anàlisi. Sembla com si temessin entrar en la cirurgia sociopolítica televisiva.

ESPERANÇA DE VIDA.- Esparverat per la reforma de les pensions que prepara el Govern, Wyoming va exclamar a El intermedio (La Sexta): «¡Tenir més esperança de vida perjudica! Et passes la vida cuidant-te, sense beure, sense fumar, fent esport, bevent soja... Per arribar als 80 anys supersà i morir-te de gana perquè no t'arriba la pensió». ¡Ahh!  El sarcasme, una vegada més, fa diana i ens il·lumina.