El peculiar advocat defensor

Ens ha agradat molt a casa aquesta arrencada d'Ana Pastorentrevistant l'advocat deBárcenas, el lletratJavier Gómez de Liaño. ¡Ahh! Aquest jurista és una criatura de trajectòria suggestiva i pintoresca. La seva figura és tan analitzable com la del seu mateix client. És veritat que els focus de l'actualitat estan sobreLuis Bárcenas, i com és natural l'entrevista d'Anaha estat sobre el seu defensat, el famós extresorer del PP ingressat a Soto del Real. Ha resultat espaordidor constatar, a través de les preguntes i respostes, aquell grau de colossal martingala d'ordinadors amb discos durs que resulta que el mateix PP ha esborrat, de secrets i pactes delirants, de mentides a granel per tot arreu, i de cintes de vídeo de les càmeres de seguretat que estan desaparegudes o extraviades. Però al marge que la gran estrella ésBárcenas, em resisteixo que la personalitat del seu advocat defensor quedi subsumida, o tapada. Veient-lo allà assegut davant d'Anam'he recordat de quan era tremend jutge d'instrucció de l'Audiència Nacional. I de quan en va ser apartat acusat de prevaricació. I de quan el presidentAznar li va donar un cop de mà perquè pogués tornar a exercir d'advocat. I dels casos més famosos que ha defensat des d'aleshores, processos que criden l'atenció sobre gent de l'hampa, traficants, blanquejadors de diners -des de les màfies de la nit de l'anomenadaoperació Edèn, fins alcaporussogeorgiàKalaixov-, i s'ha de reconèixer que aquest exjutge, avui advocat, s'ha especialitzat en la defensa de xoriços importants, la qual cosa és una deriva, o progressió, en la seva trajectòria professional realment meditable. Hi va haver un moment, fantàstic, quanAna, al·lucinada davant la destrucció de discos durs i canvis variats que segonsGómez de Liaño el PP ha perpetrat sobre els ordinadors deBárcenasi sobre les càmeres de seguretat del carrer Génova, que va advertir amb deliciosa ingenuïtat:«És sorprenent que davant aquesta destrucció i aquesta obstrucció a la Justícia vostès no es plantegin querellar-se». IGómez de Liañova respondre amb una esbalaïdora tranquil·litat:«No és sorprenent. La missió d'un advocat defensor és defensar, no acusar».

¡Ahhh! És colossal la transmutació d'aquest lletrat. Quan era jutge processava amb una alegria bàrbara. I ara que és defensor sembla no recordar que la millor defensa és un bon atac. Sobretot quan l'atac està fundat i justificat.