En lloc de justícia, almoina

No s'hi han pogut resistir. Volien ser els primers a estrenar novetats i ensenyar-nos de què són capaços.«¡S'ha de donar un impuls per continuar sent líders!»,va dir l'altre dia el cap dels informatius de TVE,Julio Somoano. Efectivament: acabem d'arribar de vacances i en l'àrea de programes de TVE-1 ja ens hi hem trobat instal·lat la seva gran novetat, el seu gran xou per amenitzar la tarda. Es tracta d'Entre todos. ¡Ahh! És una autèntica bomba de rellotgeria. Aparenta fomentar la solidaritat, però en realitat és una estratègia de suggestió col·lectiva que abusa sense escrúpols de la bondat de la gent que el mira. La mecànica és coneguda: esquadres de reporters del programa pentinen les Espanyes buscant famílies en situació desesperada, matrimonis a l'atur, sense ajudes, sense assistència, sense subsidis, si és possible amb nens petits malnodrits o amb algun grau de dependència. No s'hi han d'esforçar gaire: a l'Espanya actual la misèria és infinita. Una vegada localitzat el nucli familiar desatès i desgraciat, les càmeres perforen la seva intimitat. La nevera buida, el desert del Sàhara com a fons de l'armari dels nens..., i després tots al davant de la càmera, plorant, i sol·licitant ajuda. I com és natural, el plor, l'angoixa, s'expandeix, s'irradia, es transmet, i tot el públic del plató plora desconsoladament fins que sona el telèfon. La primera trucada, una alegria, una senyora d'Estepona truca per oferir-los 100 eurets... Fins i tot hi truquen mares que de tan impressionades que han quedat posen al telèfon els seus fills petitets perquè expliquin que acaben de trencar la guardiola i donen tots els petits estalvis que tenien. I més llàgrimes, i més impuls a l'almoina, a la caritat, com a solució a l'infortuni. ¡Ahh! Quina perversió la que practiquen. Aquest sistema d'impulsar l'almoina en comptes de reclamar justícia, posat en marxa des de la gran TV pública d'Espanya, és d'una mesquinesa intolerable. El servei públic de veritat seria denunciar des del programa les institucions de l'Estat que deixen aquestes famílies desateses, aquests nens malalts, amb greus dependències, sense una llei de dependència que els protegeixi.

Aquest seria el paper d'una TV pública, i no aquest xou, que curiosament han copiat d'un altre de semblant de Canal Sur (Tiene arreglo), en què la presentadoraToñi Morenoaconsegueix un còctel pervers: arriba al cor de l'audiència per ennuvolar-li la ment.