Vegin plorar un premi Planeta

No sabria dir-los si tota aquesta martingala, cacau, papilla o enrenou de menor quantia que envoltaLucía Etxebarriaen la seva pedestre aventura delCampamento de verano (T-5) és una construcció premeditada o és fruit de la casualitat més absoluta, però és indiscutible queLucíaha aconseguit erigir-se en estrella absoluta. Fa tot just sis dies que és a la reserva índia deratolinetsde la serra i no ha parat de ser el centre d'atenció. La primera nit, a l'arribar, va protagonitzar un número molt vistós sortint de cop de la cabanya dormitori perquè va sentir panteixar i moure's el pobrePedre. Va considerar que ficat al sac de dormir aquesta beneïda criatura que ja coneixíem d'Un príncipe para Corinas'estava fent una palleta. ¡Ahh! Allò va ser molt entretingut. Ho van estirar com un xiclet i va durar gairebé quatre dies.Lucíava parlar fins i tot d'«assetjament», i la vam veure circular espantada en plena nocturnitat buscant refugi. Després va venir la història deGaby-coneguda com La Paquirrina, perquè és nòvia dePaquirrín-, criatura concursant amb quiLucíamanté una guerra molt violenta. S'insulten, es criden, s'odien, es traurien els ulls amb les estisores de les ungles. L'estratègia deLucíasobreGaby, i en general sobre la resta de la tropa, fluctua: a vegades abomina d'ells, i altres vegades els dedica frases de menyspreu profund. L'altre dia deia:«Jo he venut 200.000 llibres, i que vinguin ara aquests vuit, o encara que fossin 12...», i feia cara de fàstic i afegia:«Aquests vendrien la seva mare si creguessin que així guanyen el concurs». Les últimes dues nits, i els seus corresponents dies,Lucíaha canviat: ara adopta una postura mústia. Plora contínuament. I de sobte diu:«Me'n vaig. No em graveu més. Ja no hi ha contracte. Abandono el concurs».Aquesta amenaça de fugida l'han estirat durant 48 hores, com a mínim. És una fase desuspensmolt interessant -me'n vaig, em quedo- que manté l'audiència inquieta.

Naturalment, el programa fa una tasca d'orfebreria sobreLucía. Li potencien totes les seves actituds. Les superlativitzen.«Lucía està molt malament. És una dona abatuda. Està completament sola. No sap a qui recórrer. ¡Vegin les llàgrimes d'un premi Planeta!». ¡Ahh! Potser a partir d'ara aquest premi literari sumarà a la seva dotació econòmica una butlleta de concursant delCampamento de los indios. Serà el principi d'una bonicajoint ventureentre els imperis Atresmedia i Mediaset.