La ruïna del 'tea for all'

Ens ha acostatJoan Salvataquesta setmana (Sense ficció, El 33) el treball que va emetre fa poc la televisió pública britanica, la BBC, sobre aquesta tràgica crisi, empobriment i misèria que envaeix Espanya. Es tracta d'un llarg i ben documentat reportatge del periodistaPaul Mason¿bon coneixedor del nostre país¿ que després de la seva emissió va concitar la ira i la repulsa de l'alcaldessa de València, i la protesta de l'ambaixador espanyol a Londres. Ara hem comprès per què es queixaven els peixos grossos del PP. El treball és una diacronia que, a més a més de retratar la crisi, en busca l'origen. I el troba a la Transició, i en l'invent delcafè per a tothom tan forassenyat i pervers. L'historiadorPaul Prestonha estat claríssim sobre això:«El Govern central va trobar la solució per frenar les justes reivindicacions polítiques i econòmiques del País Basc i Catalunya: va diluir el problema, el va ofegar, inventant-se 15 autonomies més, amb gran capacitat per endeutar-se. Aquest disseny és, en gran mesura, responsable de la crisi actual». O sigui que fins i tot la mirada anglesa ¿mirada televisiva de prestigi com la BBC¿ ha advertit que eltea for all, per dir-ho a l'estilbritish, no ha estat una solució sinó l'inici d'un gran problema. Un disbarat en l'àmbit polític i també una bomba letal en l'economia posterior, de finals del XX i principis del XXI. Allò d'Espanya va béva durar mentre s'inflava la bombolla immobiliària ¿no hi havia atur perquè tot el país era paleta¿, i va acabar esclatant, com era de preveure.

HISENDA PRÒPIA .¿És curiós, aquesta mateixa setmana, dijous,Raquel Sansal seuTN vespre(TV-3) va donar pas a una interessantíssima declaració de la catedràtica d'Hisenda Pública de la UB,Núria Bosch, coautora d'un notable estudi sobre els problemes econòmics de la Generalitat. El seu dictamen va ser concloent:«Tot canviaria si Catalunya tingués Hisenda pròpia i poguéssim administrar els nostres recursos en lloc de dependre de les transferències de l'Estat». ¡Ah! És una anàlisi similar a la dePaul Prestona la BBC. Arribats a aquest consens sobre el problema, jo animo els companys de TV-3 a entrevistar el meu molt apreciatMiquel Roca. Que recordi aquells anys en què feia deMiquel Strogoffdel tsarPujol, i viatjava a Madrid contínuament a negociar. I que ens expliqui com és possible que Euskadi obtingués la Hisenda pròpia, i Catalunya no.