«¿És suc, salsa, o sopa?»

Pocs programes de televisió han tingut una evolució tan extraordinària com la que ha experimentatMasterchef(TVE-1). Elcrescendode la seva trajectòria ha estat apoteòsic. Va començar suau fa tres mesos. Jo diria que fins i tot balbucejant. Però el van saber retocar amb molta saviesa, potenciant bé el ritme, l'emoció i sobretot el suspens. El factor emoció, amb els comentaris i les expressions dels pares i les mares, ha estat un toc dereality, però en el bon sentit de la paraula. I el suspens encadenat al voltant dels aspirants treballant contra rellotge, ha estat un ingredient fonamental, molt ben realitzat. La gala final, que amb tot mereixement ha guanyat l'almeriencJuan Manuel, ha tingut com a convidat d'honorFerran Adrià. A casa hem disfrutat amb dos moments que ell ha protagonitzat. Un, quan es va acostar al guanyador -en aquell moment encara no ho era-, que estava preparant al seu obrador unes postres de tàrtar de maduixes amb tempura de pètals de rosa. ¡Ah! Al veure els pètals de rosa elFerranva somriure. I li va dir a l'aspirant:«Això ho vam inventar nosaltres al Bulli fa deu anys. No ho donàvem de postres, sinó d'aperitiu. I ens tornàvem bojos per trobar roses adequades». Després es va acostar a l'altra finalista, la cordovesaEva, que estava preparant ostres amb crema d'ametlles.Adriàva agafar el cassó de la crema, el va abocar en una copa còctel i, aixecant-la, va preguntar:«Eva, la teva crema, posada aquí, ¿què seria?». I l'Evava contestar:«Posada així, un suc».«¿I si la poso en un plat soper?», va continuar preguntantAdrià.«Seria una sopa».«¿I si la poso en una salsera?».«Seria una salsa»,va contestar l'Evaabsolutament sorpresa. I llavorsFerran Adrià, amb un punt de conyeta, va concloure:«Llavors en què quedem, ¿és suc, és salsa o és sopa?». I va afegir:«Això jo he trigat 30 anys a comprendre-ho». ¡Ahh! Quina magnífica lliçó sobre la marxa: la teoria de la relativitat aplicada a l'elaboració gastronòmica d'una salsa-suc-sopa d'ametlles. IFerran Adrià, mirant la bocabadadaEva, va esbossar llavors un somriure afectuós, i els familiars, que ho estaven observant meravellats, van arrencar a aplaudir amb fervor.

Gran programa aquest primerMasterchef. Només hi he trobat a faltar un detall. En aquesta gala final hi haurien d'haver convidat tambéSergi Arola. ¡Ahh! No sabem si hauria estat una alegria, o un disgust, per al ministre d'Hisenda.