Sóc tauró: m'ho menjo tot

Novament, els dissenyadors i constructors del programaQuién quiere casarse con mi hijo(Cuatro) es mereixen un premi. Han realitzat un càsting de criatures -pares i mares inclosos- per llepar-se'n els dits. I la tasca dels guionistes ha estat magnífica: han confeccionat uns diàlegs que superen de llarg els d'Eddie MurphyaEl príncipe de Zamunda. Sense aquesta abnegada i enginyosa feina dels cuiners, aquesta xarlotada de programa no tindria el més mínim atractiu. A més a més de la pintoresca selecció de nois que busquen parella, aquí el que resulta més portentós és com han elegit, dibuixat i guionitzat els seus progenitors. Su­posats proge­nitors, caldria afegir, perquè un ja no sap mai on s'acaba la realitat i on comença la comèdia. Cal ressaltar, en aquesta presentació de criatures, dues parelles. La primera, la més espectacular,pijaihortera, és la que conformen els suposadamentmillonetisAlexisi el seu pare,Víctor Armando. És el pare el que té més ganxo i millor guió. Es va presentar envoltat de vehicles de superluxe, en pla xeic de l'Albufera de València, i va exclamar:«Aquest és el meu fill i el meu hereu. És un partidàs. Junts trobarem una dona que me'l cuidi. I alerta amb les caçafortunes, perquè jo les ensumo abans que arribin»,i definint-se a si mateix, va afegir:«Sóc fred i calculador. Em diuen el tauró perquè sóc ­insaciable. M'ho menjo tot. En l'a-mor també em diuen el tauró, perquè també m'ho menjo tot». ¡Ahh! Quin element. Sembla tret de la sèrieCrematorio. Com a contrast a aquesta parella de tan acabalada vulgaritat, el programa ha seleccionatFrani la seva mare,Mari Carmen, que en són el contrapunt agropecuari. Conformen un duo molt rupestre. Sobretot ella, jornalera veremadora, que està preocupada perquè el seu fillet està molt prim i aspira a tenir una nora«neta, religiosa, grasseta i que li vagi donant menjar al meu Fran».I quanFranli explica que el que ell vol és una noia«amb bona dentadura, ardent, de sexe diari i sense límits al llit»,la mare s'estremeix, i li contesta:«Un home que estigui nyic, nyic, nyic cada nit... ¡li agafarà una anèmia!», i la bona dona corre cap a l'església, a senyar-se davant el sant de la seva devoció.

¡Ahh! Aquest programa ha perfeccionat encara més la seva fórmula. És esbojarrat però inofensiu. S'ha aconseguit un divertit còmic difuminant la realitat i la ficció.