D'Usun Yoon a 'Luis el cabrón'

Dos cops consecutius, terribles, encara que de diferent intensitat i condició, han sacsejat l'últim programa de la temporada d'El intermedio(La Sexta):Usun Yoon se n'ha anat iLuisBárcenasha entrat a la presó. ¡Ahh!Wyomingestava aclaparat per aquests dos impactes sobrevinguts simultàniament. A l'egrègia estàtua deLuis el cabrón, aquell bust tan bonic que tenen permanentment plantat al plató, li van haver de col·locar, de sobreposar, unes reixes de masmorra, i com que aquest programa estarà un parell de mesos de vacances es perdran tot un recital escenogràfic que podia donar molt de joc: la casuística deBárcenasingressat al penal de Soto del Real segurament ens hauria proporcionat un repertori de sarcasmes fantàstics i unes recreacions carceràries molt incisives.

L'altre cop ha estat una sacsejada diferent: la marxa d'Usun Yoon els ha comprimit el cor. A nosaltres també. Aquesta jove sud-coreana, rebatejada perWyomingcomLa xinesa d'Utrera, feia set temporades que era al programa. Va construir un personatge d'una personalitat sorprenent. Va aconseguir una colossal síntesi, una espècie de nova dimensió, entreTonino Guitián-aquell extraordinariToninode la primera, i autèntica, època deCaiga quien caiga- i el divertidíssimRamón Arangüenaen aquelles entrevistes que practicava aOsados(1997, A-3 TV), en què va aconseguir fer de l'absurdun gènere de televisió.Usunha sabut refondre les dues experiències i edificar una postura enormement atractiva pel seu quietisme, la seva aparent desorientació, la seva surrealista abstracció. Les entrevistes ambFernando Arrabal-a la seva casa de París, i després passejant per Toledo- constitueixen la culminació d'aquesta valuosa raresa. I el programa, per acomiadar-la amb afecte, a més a més de regalar-li un pernil pota negra i una mica decante jondo i fusió-homenatge al seu andalusisme sud-coreà-, també ens va oferir un document inèdit: el càsting, la prova, que va haver de passarUsunl'any 2007, quan aspirava a ser col·laboradora d'El intermedio. ¡Ahh! Va ser una entrevista ambWyoming, ell en el paper d'examinador i ella d'aspirant a estrelleta de la tele. IUsun, balbucejant i nerviosa, li deia:«¡Senyor Buaboming!», i qui sap, potser va ser aquesta angoixa existencial la que va captivar tothom.Usunno ha perdut mai aquesta perfecta i atractiva desorientació. L'enyorarem.