Ni el còlera va poder amb ella

Ha finalitzatGran Hotel (Antena 3 TV). Un final a l'altura del que aquesta telesèrie ha estat. Totes les trames ben tancades. Els dolents acaben difunts. I un duel interpretatiu entreConcha Velasco (Doña Ángela) iAdriana Ozores(Doña Teresa) per llepar-se'n els dits. Amb aquest enfrontament s'ha tancat el cercle. Aquesta producció va començar amb un primer duel entre aquestes dues grans actrius, que es va saldar amb la victòria de l'aleshores mestressa absoluta de l'hotel, i la derrota de la governanta, condemnada a portar en secret la identitat del seu fill. Ara, en el duel final, la que va ser derrotada triomfa: ja no és governanta, és directora; el seu fill ja és conegut i respectat i, a més a més, ja no és una empleada, sinó la copropietària del negoci. ¡Ahh! És una versió del clàssica dalt i a baixmolt revolucionària i suggestiva. La millor escena d'aquest últim capítol és quan es declaren els primers dos casos de còlera a l'hotel. El terrible bacteri comença encapritxant-se d'un ric riquíssim i d'una serventa humil. Per a Doña Teresa l'assumpte està claríssim:«El senyor seguirà a la seva suite i el cuidarà el metge. A la serventa se l'acomiada i llestos». O sigui, la història passa l'any 1900 i, no obstant, sembla una crònica sobre l'actualitat d'avui mateix. I Doña Ángela, que podria ser perfectament la besàvia d'Ada Colau, renega d'aquest canallesc classisme i comença una contundent acció de xoc creant una espècie de PAC(Plataforma d'Afectats pel Còlera) i s'erigeix en líder per frenar l'epidèmia. I ho aconsegueix. ¡Ahh!

Al llarg de la ficció dels seus capítols hem assistit en aquestGran Hotelal naixement de la llum i al de les primeres bombetes; també al del fonògraf i al del cinematògraf: per aquest establiment ha passat una joveníssima i tendraAgatha Christie; hi ha actuat l'escapistaHarry Houdini,i fins i tot hi ha aparegut el reiAlfons XIIIamb la seva amant, i rere seu la reinaVictòria Eugèniafeta una fúria. Com a personatges secundaris, però de gran potència escènica, han brillat el detectiu Ayala, interpretat a l'estil Hèrcules Poirot per un sensacionalPep Antón Muñoz; i un tremendo mossèn, verd i faldiller a més no poder, a càrrec deRoger Coma. AquestGran Hotelha significat també l'última i deliciosa incursió televisiva del gran i inoblidableJuan Luis Galiardo. O sigui, i resumint: la productora Bambú ha aconseguit una notabilíssima filigrana. D'una rara qualitat, molt poc habitual. Bravo.