El submarí Falete

Excel·lent progressió, la deDani Mateoa 'El intermedio' (La Sexta). El noi va arribar a aquest programa després del tancament del 'Sé lo que hicisteis', i ha sabut treure's del damunt el seu rol inicial, d'assistent, i a poc a poc ha aconseguit construir un personatge que és un bon complement deWyoming. Com que és de Granollers, quan surten temes que afecten polítics de Catalunya li encarreguen a ell que hi posi la mordacitat. Aquesta setmana ha collat una micaAlicia Sánchez-Camacho, que està de moda pel gloriós i ben remunerat pacte a què ha arribat amb els espies de Método 3. Però a casa ens ha agradat molt la seva interpretació, estilGila, del sucós assumpte del submarí que no flota. ¡Ahh! Això del submergible S-80 de l'Armada Espanyola, que resulta que ha costat un burrada de milions d'euros i que ara s'han adonat que no hi ha manera que pugi quan és al fons, és una impagable benedicció: alberga en si mateix una potència humorística a l'altura de les més patafísiques i divertidíssimes historietes de 'Mortadel·lo i Filemó'.Dani Mateoes va posar el casc, va treure el telèfon deGila, i va començar a telefonar a l'enemic («¿És l'enemic? ¿És la guerra?») i els oferia el submarí a bon preu. Va tenir un cop molt graciós: va comparar aquest desastrós submergible amb les desmanyotades immersions dels famosets a la piscina de 'l'Splash!' (A-3 TV). Efectivament. L'Armada n'hauria de prendre nota immediatament i canviar-li el nom a aquest catastròfic enginy subaquàtic. Es diuIsaac Peral. Haurien de posar-liFalete.

MARIO CONDE .-Com a imatge televisiva de la setmana el nostre canari flautaPapitu ha escollit la deMario Conde, a la seva finca de Los Carrizos, enfrontant-se als jornalers que exigien terres. L'han passada a tots els informatius. És molt pintoresca. Primer es veu a l'exquisit exbanquer caminant amb esportiva elegància, sota una pluja fina, per un agropecuari sender. Després se'l veu discutint amb els jornalers. La trobada puja de to. Hi ha crits. Hi ha forcejament. A poc a poc el distingit estil deCondees va diluint. Acaba embolicat en la melé, vociferant a ple pulmó:«¡El teu pare! ¡Ehhh, què passa! ¡Quins collons! ¡Estic parlant jo!». ¡Ahh! Quina estampa més lluminosa. Malgrat que la camisa deCondeés de marca, i les dels manifestants d'estar per casa, arriba un moment en què ja no es distingeix qui és el jornaler, i qui l'exbanquer.