Editorials
Les llengües com a vasos comunicants
Les llengües són instruments dels quals ens dotem per comunicar-nos. No s'haurien de convertir mai en armes llancívoles, sinó en ponts d'unió. Per això és notable la tasca que a Catalunya porten a terme els centres de normalització lingüística (CNL) per oferir mecanismes d'integració a partir del català, marc de tolerància i no símbol d'agitació com alguns pretenen.
El cas del CNL L'Heura, al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet, és paradigmàtic en aquest sentit. I no només pels serveis habituals de promoció lingüística, sinó també per l'afany d'arribar a autèntiques cotes de normalitat. De la mateixa manera que passa a molts altres CNL, al Fondo es porta a terme una callada, constant i sistemàtica investigació del possible neologisme, de la paraula que o està mal transcrita o no té una translació clara al català, per després passar la informació al Termcat, l'organisme que treballa en les adaptacions de la llengua a una realitat canviant.
La característica que distingeix la tasca del Fondo, una barriada amb un elevat índex de ciutadans d'origen estranger, és que la tasca es fa de forma directa per aconseguir d'aquesta manera, sobre el terreny, una fidelitat als orígens que permet una correcta traducció al català. Tot plegat amb l'objectiu de demostrar que les llengües són organismes vius; i que amb la idea de les llengües com a vasos comunicants s'aconsegueix decididament un índex més gran d'integració cultural.
