Fe i colesterol (del bo)

Sensacional tècnica esmunyedissa la que ha demostrat el ministreLuis de Guindos en la seva entrevista ambAna Pastor(El objetivo, La Sexta). No hi ha hagut manera que entrés al drap de les dades. Les esquivava amb una habilitat esbalaïdora, derivant contínuament la conversa cap a apassionants dibuixos de futur. Res del passat immediat. Res del present. Només conjugava els verbs en temps futurible.Ana Pastorintentava centrar-lo en les xifres, en els números, en les quantitats de les dades reals de l'economia, que són esgarrifoses. Li deia:«Miri, miri, des que vostès estan en el poder, tots els trimestres han estat negatius (...) Vostès parlen que augmenten les exportacions perquè han aconseguit competitivitat, però la competitivitat que vostès han aconseguit és a base de treballar més i cobrar menys». I el ministre, relaxat i fantàstic, entomava les preguntes, les capgirava, i les tornava a la seva entrevistadora (i a tots nosaltres) embolicades en una conjugació original i ben innovadora, una primícia gramatical mundial: la dels futurs plusquamperfets sobre la marxa. ¡Ahh! Deia el ministre, intentant transmetre entusiasme:«Si no hi hagués hagut la reforma laboral, ¡hi hauria molts més aturats! (..) S'ha de pensar en positiu cap al futur (...) Si es va assentant la percepció que anem cap a una situació de creixement econòmic, vostè no en tingui el més mínim dubte, Ana, ¡les empreses tornaran a contractar de nou!». IAnael mirava bocabadada i li advertia:«El que vostè proposa és doncs una qüestió de fe». I el ministre, lluny d'incomodar-se, s'entusiasmava més i recalcava:«Sempre que es mira cap endavant fa falta fe, ¡però és una fe amb fonament!». O sigui, una pintoresca variant politicoeconòmica deLa cocina con fundamentodeKarlos Arguiñano.

De tota l'entrevista, el moment en quèAna Pastorsegurament va quedar més petrificada no va ser el de la fe. Va ser quan el ministreDe Guindosva posar un exemple, un detall, perquè tots entenguéssim com està transformant el Govern la situació econòmica d'Espanya. Va dir:«Això és com el colesterol bo i el colesterol dolent. Vostè sap que n'hi ha de bo i n'hi ha de dolent ¿oi? Doncs nosaltres estem començant a acumular el bo, és a dir, ¡productivitat de la bona!». ¡Ahh! Reconeguem-li al ministre la seva enginyositat: un còctel a base de fe i colesterol bo és imparable.