Els escapularis del mossèn

Com en els millors combats delsspaghetti western,hem vist aquesta setmana aGran Hotel(A-3 TV) un duel impressionant entre dues dames, DoñaSofíaiAmalia, la seva donzella, ¡Ahh! Totes dues senyores saben que són amants del prodigiós capellà d¿aquesta telesèrie, el pareGrau. O sigui, que la ferotge lluita de classes que hi podia haver entre elles ha quedat transformada en una profunda rivalitat per obra i gràcia de la colossal bragueta del mossèn. I en un moment donat s¿enfronten cara a cara, dona a dona, i es baten en un curiosíssim duel: competeixen entre elles relatant-se intimitats amb el clergue. I llavors té lloc un instant fantàstic. La donzellaAmalia, per demostrar-li a la senyora que el capellà a qui estima és a ella, es treu de la butxaca un reliquiari i exclama, plena d¿emoció:«Em va regalar aquest escapulari i em va dir: 'sempre que estiguis a prop seu estaràs a prop meu¿», i en aquell instantdoñaSofíaarrufa el nas, es posa la mà a la butxaca, també en treu un escapulari, idèntic al d¿Amalia, i adverteix amb infinita decepció:«¡Doncs a mi també!». ¡Ahh! Quina ràbia els va agafar a les senyores. Totes dues amb l¿escapulari a la mà, com si fossin dues pistoles carregades amb bales de despit. O sigui, que el fresc del mossèn les havia seduït a totes dues a cop d¿escapulari calent. I al contrari del que passa en el gènere delwestern, les dues dames van transmutar ràpidament el seu enfrontament en una germandat sobre la marxa molt bonica. Van enfundar els escapularis. I, transformades en col·legues unides pel ressentiment, es van encaminar cap a l¿església i li van muntar al tòrrid sacerdot una escena deliciosa. Una mica més i el deixen en cadira de rodes.

«JESÚS, APLAUDEIXES POC».¿El debut d¿Ana Pastora La Sexta ha tapat una mica el comiat de temporada delSalvados, deJordi Évole. Ressaltem-ne un moment, durant la conversa deJordiamb l¿exdiputat i exmembre de l¿executiva del PP,Jesús López-Medel. Fent catarsi sobre les servituds del polític, va confessar:«Un dia, un personatge, el segon més important del meu grup parlamentari, se¿m va acostar i em va retreure: Jesús, aplaudeixes poc; això es nota, se sap i es valora». I va afegirLópez-Medelamb tristesa:«A més del pensament uniforme, s¿ha d¿aclamar i aplaudir. Em fan el buit des de llavors». O sigui, la lucidesa crítica els molesta. Volen aplaudiments.