Casament, padrina i limusina

IChiqui(Almudena) finalment s'ha pogut casar amb el seu estimat nòvioBorjagràcies al programaLas bodas de Sálvame(T-5). ¡Ahh! Aquesta ha estat una espuma simpàtica i entretinguda. Amb cops molt saborosos deChiqui,que a la pregunta de:«¿Qui t'agradaria que vingués al teu casament?»,va contestar:«Letizia i el Príncep». I com que el programa això no ho va aconseguir, li van posar un vídeo dePeñafiel, en qualitat de placebo o efecte substitutiu. Està ben vist. Aquí l'únic ensurt que hem tingut és quanChiquiva entrar a la limusina rosa que l'havia de traslladar al plató i es va trobar a dinsMerceditasamb una mena de pamela clavada al cap, en plaCamilla Parker Bowlesd'aquí a la vora. ¡Ahh! A casa vam tenir un sobresalt. Vam témer que en un moment donat aixequés la faldilla a la seva lluna i ensenyés les calces, com va fer a laratomàquiafa quatre dies. PeròChiquies va alegrar de la seva presència, i encara més que li fes de padrina. O sigui, que si la núvia estava contenta i feliç, no es mereix ni un gram de cendra de la crítica. Un casament al circ no és agressiu. Sento per aquesta criatura una especial tendresa des que es va donar a conèixer, anys enrere, com aratolinetaa la gàbia de Gua-dalix. És una noia que no ha ofès mai. Ni els seus companys ni l'audiència. Desconeix la maldat. És d'una transparència existencial rara i superlativa. Porta el xou en què està ­ficada amb una dignitat neta. És ­Chiqui.

UN JUTGE.-No ha estat esquiu, però ha estat caut i previngut. O sigui, el que s'esperava d'un jutge fiable i amb ofici. La conversa deJordi ÉvoleambJavier Gómez Bermúdez(Salvados, La Sexta) donaria per a unes quantes columnes. Han tocat molts temes. Tots de primera magnitud. Permeuteu-me que en ressalti dos. Un: quanJordili va preguntar què es valora més per pujar en la carrera ­judicial, ¿els mèrits professionals o el fet d'estar a les bones amb el Govern? Va contestar:«La trajectòria professional en la carrera judicial no serveix per a res». Dos. Quan van abordar els delictes de corrupció econòmica, va dir:«S'hauria de fer una llei de recuperació d'actius. Qui delinqueix per obtenir un benefici econòmic ha de tenir com a primer càstig respondre amb el seu patrimoni».O sigui, que torni el que ha robat. Lamentablement, les lleis no les fan els jutges, sinó el poder executiu. Vist el panorama, em temo que aquesta llei no la veurem aprovada mai.