El moment escollit

Es pot estar d'acord amb el contingut, però no amb el moment que s'ha escollit per emetre'l. Parlo de l'extraordinària edició del programaSense ficció(TV-3), que sota el títolPujol/Catalunya. El consell de guerraha confeccionatEnric Canalsamb extrema pulcritud. El documental aporta llum. El consell de guerra que el franquisme va instruir aJordi Pujolel juny de 1960, i els més de dos anys de presó que va haver de patir, tortures incloses, són fets clau no solament per a la biografia dePujol,sinó també per a la història de Ca-talunya. La càmera ens va oferir, oportunament, algunes pàgines del sumari del judici. És interessant aquell paràgraf que diu:«El manifestant afegeix que pertany a una joventut que puja a la vida política amb creences espirituals i creix amb exigències cristianes, creient-se amb dret a dir que, realment, seu al banc dels acusats aquesta joventut identificada espiritualment amb ell». Efectivament, el component d'espiritualitat cristiana dePujolva ser un dels pilars en què va assentar la seva ascensió en la política. I jo crec que de passada era una advertència als que l'estaven jutjant, una mena de prenguin nota del meu cristianisme militant, vostès que precisament passegen sota pal·li el Caudillo. També ha estat oportú, i instructiu, haver incrustat les pròpies reflexions dePujolsobre aquell període de la seva vida. Les seves al·lusions a l'honor («S'ha de salvar l'honor. Si un s'atreveix a desafiar Franco, el que no pot ser és que a la primera fuetada diguis 'Sí, senyor, sí, senyor'») trasllueixen i evidencien l'honra de qui sap que va fer el que havia de fer. El deure complert.

Una altra cosa és el moment que s'ha escollit per emetre aquest treball. Crec quePujol, que ja fa gairebé deu anys que és expresident, es mereixia aquest documental abans. Ara, amb les ombres d'evasió de capitals que es projecten sobre algun dels seus fills -capitals, a més, de desconegut origen-, i amb el procés en què està immers el seu delfí polític, el seu fillOriol, imputat per tràfic d'influències en el cas de les ITV, amb aquest panorama, podria semblar que aquest treball televisiu ve a ser una mena de maniobra d'apuntalament, de suport, de reforç, de la figura dePujol, entès com a símbol. ¡Ahh! A vegades la televisió té aquests perills. Un bon documental, just, sobre uns fets de valor indiscutible, segons quan s'emet pot generar equívocs.