tu i jo som tres
Alemanya: potència sense Exèrcit
Miguel Ángel Revillaera aEl hormiguero (A-3 TV) parlant del seu tema preferit, o sigui, d'Angela Merkel, i mentre li feia una repassada de les seves de sobtePablo Motos va exclamar:«¡Doncs que entri la senyora Merkel!», i al veureRevillael còmic que acabava d'entrar, disfressat de dama de ferro -una disfressa molt aconseguida-, li va llançar el míssil següent:«Vostès els alemanys ens van muntar dues pilules importants el segle XX. Van deixar Polònia, Itàlia i Grècia arrasades. Europa no els ha cobrat mai aquest deute. Per evitar que vostès tinguessin una nova temptació els vam prendre l'Exèrcit. I ara resulta que Espanya té més pressupost militar que vostès, un Exèrcit que hem d'enviar a salvaguardar l'Afganistan, Mali, Líban..., mentre vostès es dediquen a l'euro». ¡Ahh! L'andanada va ser letal. Potser injusta per a una dama que en l'època del nazisme encara no havia nascut; però una andanada que històricament parlant és de gran exactitud.Revillaes referia al fet que després d'aquell simulacre de justícia que van ser els judicis de Nuremberg, Alemanya va quedar oficialment redimida. I amb la condició de no tornar a tenir un exèrcit potent, van ser recompensats amb la part millor del fabulós pla Marshall, és a dir, els van proporcionar milers de milions, durant anys, fins a aconseguir la més colossal recuperació del país. Va ser una maniobra perfecta que després es va batejar oficialment amb el cínic nom de miracle alemany. O sigui, queRevillava resumir bé la diacronia del que havia passat: a canvi de renunciar a un gran Exèrcit convencional, a Alemanya se la va ajudar i impulsar perquè tingués un altre tipus d'exèrcit, molt més sofisticat i efectiu: el control gairebé absolut de l'economia europea. Un pla que va culminar i perfeccionar l'any 2000, quan als alemanys els van donar un euro per 1,9 marcs, mentre els espanyols vam haver de pagar per cada euro 166 pessetones.
El que no ha explicatRevillaa la tele, i és el que li retrec com a admirador seu, és per què no hi va haver mai unPla Marshalla Espanya. Havent patit també aquí un dictador epígon del nazisme, vam tenir la macabra originalitat de no treure'ns-el de sobre, i que cap gran potència democràtica mogués un dit per ajudar a desallotjar-lo. Es va quedar 40 anys. I va deixar Espanya com a herència als seus hereus polítics. Per això no hi va haver un judici de Nuremberg aquí. Perquè els hereus van seguir. I segueixen.