Explica-li la vida al cocodril

Per donar més interès aMe cambio de familia(Cuatro), ara, en la nova temporada, fan sortir una senyora famosa perquè s'intercanviï la vida amb una senyora humil. Busquen un contrast. Ho han aconseguit. En aquest cas ha estat la cantantToñi Salazar la que es va traslladar a viure a una modestíssimatroupecircense, la família hispanoportuguesaSilva, del Circo Indian. Ho ha passat fatal amb les serps. Però sobretot el seu gran moment d'horror ha estat quanNando, el propietari, presentador i domador -tot alhora- del circ, li ha dit aToñi que havia d'encarregar-se del cocodril. ¡Ahh! El cocodril. Exemplar únic -el pressupost sembla que només dóna per tenir-ne un- era allà, concentrat, quiet, tranquil dins de la seva pobresa existencial, i quan va veureToñino va moure ni una pestanya. Es va quedar impassible, el cocodril. La que va tenir un sobresalt tremendo va ser ella, aterrida davant aquell animalet, i encara queNandola instava a fer la seva feina de cuidadora i netejadora, ella exclamava: «Sí, ¡encara faltaria que hagués d'explicar-li la meva vida al cocodril!». Home, doncs es pot recordar aToñique els faraons ho feien. L'anomenavenSobek, al cocodril, i l'adoraven com un Déu. Explicar-li la vida a un cocodril seria un cop autobiogràfic molt suggestiu i exquisit. Potser ho farà l'altra senyora,Bela, la cap de pista del circ, la que es va intercanviar la vida ambToñi i es va traslladar a viure al seu bonic xalet de Boadilla. MentreToñiSalazars'horroritzava davant el cocodril, la senyoraBelaSilvadisfrutava d'un confort magnífic: l'única preocupació de cada dia era on anirien a menjar, i si escollirien ostres o filet. O sigui, que el contrast l'han ben aconseguit. ¡Ahh! QuanBelatorni a la humilitat del seu circ itinerant i familiar, no descarto que tingui una pausada i llarguíssima xerrada amb el cocodril.

POR ALS MAX .-Potser el ministreWerti el secretari de Cultura creuen que no assistint als premis Max (La 2) han evitat la crítica. Gran error. Quan el dramaturgAntonio Onetti, des de l'escenari, va dir:«Excel·lentíssim senyor ministre de Cultura...», i l'actorAlex O'Doghertyes va afanyar a corregir-lo«No hi és, no ha vingut»; quanOnetti va continuar:«Senyor secretari de Cultura...»,iO'Dogherty va tornar a intervenir:«Aquest tampoc, segueix, segueix». Quan tot aquest intencionat esquetx va haver passat, la crítica que volien evitar es va transformar en categoria. O sigui, més vergonya encara.