Corina va rebutjar el vampir

Quin greu. Quina decepció. Entre els aspirants a príncep consort havien seleccionat un vampir, i resulta que Corina no s'hi ha interessat i l'ha enviat de tornada cap a Barcelona. ¡Homeee...! Era un vampir català fantàstic. Afirmava, com a carta de presentació: «M'encanta passejar pels cementiris. És relaxant. Sóc un vampir romàntic. He tastat la sang i m'agrada. ¡Té gust de ferro! La que més m'agrada és O universal. Visc de nit, dormo de dia...», i aleshores Corina, la mar d'impressionada, va preguntar amb un fil de veu: «¿I què fas a les nits, si dorms de dia?». I el vampir Pedro, molt seriós ell, amb mirada penetrant i terrible, va contestar: «Doncs et faig les feines de casa, qualsevol cosa de profit. Poso la rentadora, separo la roba blanca de la de color. Blanc amb blanc, negre amb negre». ¡Ahhh! ¡Quin vampir! Considero que ha estat un error descartar-lo tan aviat del concurs. No obstant, malgrat aquesta pèrdua, aquest programa (Un príncipe para Corina, Cuatro) és divertidíssim. És com un conte de fades però per la via de la conya més despendolada i surrealista. La productora -la mateixa de ¿Quién quiere casarse con mi hijo?- ha fet una perfecta feina de selecció de criatures. A Corina la interpreta una bonica malaguenya disfressada de princeseta de la factoria Disney; i els aspirants sembla que tots hagin estat extrets d'una extravagant comèdia de caràcters. O sigui, que la tasca dels guionistes ha estat conscienciosa. El conjunt és tan delirant com inofensiu. Tan inofensiu que ni tan sols hi ha el més mínim indici d'insinuació o referència a la Corina que tots coneixem gràcies a la règia actualitat d'aquest país. Únicament un aspirant, Álvaro, en un moment donat, va comentar: «Corina, no em dic Juan Carlos, però m'agradaria ser el teu rei». ¡Ahh! És que més blancor, més suavitat, és impossible.

MONTESQUIEU APUNYALAT.- El Salvados de Jordi Évole sobre la justícia ha servit per constatar que a Espanya, en efecte, s'ha apunyalat Montesquieu. La separació de poders no existeix. Tots els magistrats han assenyalat el pervers disseny: el Tribunal Suprem i la resta de corts de justícia estan regulats pel Consell General del Poder Judicial, organisme rector màxim que té uns integrants que són escollits pel poder polític. La conseqüència és evident: «Els polítics controlen la justícia, i aquesta és la forma d'impedir que la justícia controli els polítics». Un pla perfecte, sí.