El grotesc episodi del català a la Franja

L'obsessió del PP per posar límit a un pancatalanisme que el mateix partit és qui més alimenta va viure ahir un dels seus capítols més grotescos amb la decisió de les Corts d'Aragó de passar a denominar lapao (acrònim de llengua aragonesa pròpia d'Aragó oriental) el català que es parla a la Franja. Amb aquesta absurda i ridícula mesura, recolzada pel PP i el Partit Aragonès, la dreta de la regió no només anul·la la normalització que va suposar el 2009, sota la presidència del socialista Marcelino Iglesias, la protecció del català a la Franja, sinó que va molt més enllà i pretén modificar la realitat per la via de negar-la. El català es parla des de temps immemorial en aquella part d'Aragó limítrofa amb Catalunya, i ni els seus habitants han deixat de sentir-se aragonesos per això ni ningú sensat a Catalunya ha usat aquesta singularitat com a argument per a l'expansionisme. L'explicació -si se'n pot dir així- d'aquest despropòsit no és «defensar els interessos dels aragonesos» ni «evitar imposicions», com diuen els seus promotors, sinó intentar autoafirmar-se per la via del rebuig de l'enemic exterior,cosa que denota un cert complex. Els que pitjor ho han d'estar passant són els mateixos-i nombrosos- catalanoparlants de la Franja, als quals es posa en la tessitura de no saber què respondre quan a partir d'ara se'ls pregunti com es diu la llengua que parlen. Amb aquesta estrafolària mesura que ofèn la intel·ligència, el PP aragonès genera vergonya aliena... i pròpia.