Espanya, la Xina de la Merkel

El treball que ens ha presentat aquesta setmanaAntonio García Fe-rrerasal programaLa Sexta Columna(La Sexta) ha estat d'una claredat, d'una nitidesa, tan contundent com tremenda.«¿Per què ens esprem Alemanya? ¿Per què la senyora Merkel es perfila com la gran opressora? ¿Per què ens condueix cap a l'austericidi?»,es preguntavaFerreras. I acte seguit ens van fer una esgarrifosa comparativa del que és l'Estat del benestar a Alemanya -que s'ha retallat una mica, però on se segueix disfrutant d'un gran confort- i el que és l'Estat del benestar a Espanya. A saber: més de 6 milions de personnes aturades, cada 20 minuts un desnonament, i un rècord absolutament esquizofrènic: l'economia espanyola destrueix, cada minut, dos llocs de treball. Paral·lelament ens han ofert la deriva informativa en què s'han instal·lat molts mitjans de comunicació alemanys -com per exempleDer Spiegel, abans publicació de reconeguda fiabilitat però avui en dia estendard del groguisme-, que es dediquen sistemàticament a impulsar una idea que ells anomenen«la mentida de la pobresa». Consisteix a pintar l'espanyol, el grec o el portuguès enfilat dalt d'un burro carregat de milions i afegir-hi com a peu de foto:«Els del sud d'Europa reben ajudes com pobres ¡però viuen com rics!», i, naturalment, silencien que bona part dels milers de milions destinats al rescat bancari a Espanya, Portugal i Grècia, ja tornen a ser a Alemanya perquè eren diners per als creditors del nord i no, com algú pot pensar, per als ciutadans del sud d'Europa.

Sobre aquesta maniobra de la qualAngela Merkel només és la cara executora, el professorGay de Liébanali deia divendres al meu germà bessó deTelemonegal(BTV):«Comença a perfilar-se la idea que es tracta d'un disseny per transformar Espanya en la Xina del sud d'Europa». Efectivament: un país amb infraestructures -autopistes, trens d'alta velocitat, aeroports-, amb mà d'obra qualificada, amb bona base perquè empreses multinacionals vinguin a instal·lar-se aquí una altra vegada quan ja estiguem en la més absoluta misèria, és a dir, quan hàgim assumit sous tercermundistes, i l'Estat del benestar hagi estat destruït. O sigui, fer d'Espanya lachinatownde la senyoraMerkeli dels que la dirigeixen des de l'ombra. El que resulta estrany, explicava el professorGay de Liébana, és que el senyorRajoyaccepti disciplinadament, servilment, aquest aniquilament.