Independència bufa

El retorn de lateleastracanadaGran Nord(TV-3) segueix el mateix camí de la primera temporada: un fals rupestrisme construït a base d'uns fils argumentals fluixíssims, de vegades fins i tot vorejant el patetisme. El quadro d'intèrprets, que és el millor d'aquesta producció, fa el que pot en un devessall de professionalitat, i si més no a casa hem comprovat amb alegria que no han tornat a disfressar d'ós fumador el nostre molt estimat i admiratPep Cruz. De totes maneres, vam tenir molt interès per veure aquest primer capítol perquè van abordar una temàtica que és francament suggestiva: la declaració d'independència deNordi la constitució d'un Estat pirinenc. ¡Ahh! Quin cop més oportú. Esperàvem grans coses d'aquest plantejament. Per la via de la ficció, i del sarcasme fins i tot, es poden aconseguir estimables paisatges de catarsi col·lectiva. Recordo una conversa, bastants anys enrere, amb un alt dirigent d'ERC. Va tenir lloc a Gelida. El polític m'il·luminava amb entusiasme sobre la necessitat de construcció d'un Estat. Argumentava que a Espanya ni hi cabíem, ni ens hi volien, ni era el nostre camí. En un moment donat li vaig preguntar:«Permeti'm una especulació: si vostè fos president de la Generalitat d'una Catalunya independent, i la Vall d'Aran, que és un país amb llengua pròpia i amb límits geogràfics ben definits, es declarés al seu torn Estat propi, independent de Catalunya, ¿vostè què faria?». El polític no va trigar a contestar-me ni un segon. Va respondre:«Els enviaria l'exèrcit, l'exèrcit català, immediatament». O sigui, que la independència d'una part de Catalunya, respecte de la resta de Catalunya, és un escenari intel·lectualment atractiu. Abordat des de la ficció -amb enginy, amb humor fins i tot- es podien haver aconseguit meditables repunts. Però els ha sortit una òpera bufa, sense alçada, ridícula.

Quan el nostre canari flautaPapituva veure que li va tocar el ministeri de Turisme a la propietària de laPensió Ca la Rita, i al mosso d'esquadra Pep el ministeri d'Interior, es va començar a deprimir. I quan ha vist que al final, per sortir de l'estrambòtic embolic en el qual s'havien ficat, els guionistes decideixen queNordabandona la independència al crit de:«La gran declaració d'independència són els petits moments de llibertat quotidiana»,llavors elPapituha trucat directament a una ambulància i està ingressat al Clínic.